Els traductors espanyols ja debaten el 'cas Gorman': "Sembla que s'estigui buscant una marca"

L’associació ACE Traductores està abordant internament la polèmica sorgida arran de les traduccions de l’obra de la poeta Amanda Gorman, que va llegir un poema durant l’acte d’investidura de Joe Biden, i per a la qui s’està establint una sèrie de requisits de gènere i racials per traduir.

De fet, el poeta català Víctor Obiols, que ja tenia preparada una traducció de Gorman per a l’editorial Univers del grup Enciclopèdia Catalana, n’ha lamentat aquest dimecres 10 de març que el segell Viking Books l’hagi descartat per no ajustar-se al perfil desitjat, ja que "volen una traductora dona, activista i preferiblement negra".

ACE Traductors, que compte amb 500 associats a tot Espanya de ple dret, ha obert aquests dies un debat en el qual "hi ha opinions molt diferents" i el resultat del qual serà publicat a la revista de l’associació 'Vasos comunicants’. No obstant, el president d’ACE Traductors, Vicente Fernández, ja ha lamentat en declaracions a Europa Press que, en aquest cas, "més que a una traductora s’estigui buscant una marca".

Fernández ha incidit que l’assumpte és "ple de complexitat i matisos", però avançant part de les postures diferenciades que s’estan generant en l’associació. "Jo no puc estar d’acord amb la idea que per traduir a algú hi hagi necessàriament que tenir unes característiques personals, biològiques o racials, perquè llavors no podríem traduir a Heròdot amb aquest tipus d’exigències," ha advertit.

"Però també és veritat que, en un moment determinat, les circumstàncies polítiques, socials o de lluita d’un sector determinat per assolir visibilitat o aconseguir demandes pot fer aconsellable algun tipus d’opció com la que estem comentant: la discriminació positiva en alguns casos ha tingut resultats positius", ha defensat.

BONS I MALS TRADUCTORS

En qualsevol cas, Fernández ha posat èmfasi en la decisió de no comptar amb traductors habituals per a aquest tipus de feina, com ha passat per exemple a Holanda o com s’ha suggerit en alguns articles crítics amb les primeres eleccions de traductors.

"Hi ha escriptors que són molt bons traductors però també n’hi ha que són mals traductors: el fet de ser escriptor no fa a una persona ser traductora, com el fet de parlar una llengua no et fa ser traductor," ha ressaltat.

De tota manera, malgrat admetre que no coneix "a fons" l’assumpte relacionat amb Obiols, Fernández sí que considera que la decisió de l’editorial de descartar el seu treball una vegada acabada la traducció "no és res habitual" en el dia a dia dels professionals del sector. "No sé com és el contracte, però m’imagino que (Obiols) tindrà dret a reclamar", ha assegurat.

UN TRADUCTOR "FEIXISTA"

El president de l’Associació Col·legial d’Escriptors (ACE), Manuel Rico, ha defensat que es pugui escollir traductors atenent la seua "sensibilitat", encara que veu "fora de lloc que sigui l’element decisiu". "Ajuda una millor traducció que la persona que ho faci estigui més en sintonia amb l’escriptor, però no ha de ser l’únic", ha indicat en declaracions Europa Press.

"Si a mi haguessin de traduir-me a l’italià, elegiria un traductor que fos molt bo i que sabés molt de poesia. És veritat que si fos un traductor d’ideologia feixista el tindria mes difícil per traduir-me i potser sí mostrava reserves, però no seria un mandat definitiu", ha acabat.