GUARDONS LITERATURA
Maria Barbal, Premi d'Honor per una “veu pròpia i versemblant”
L'autora de Tremp, que al gener va guanyar el Pla, setena dona guardonada
L’escriptora lleidatana Maria Barbal (Tremp, 1949) va ser guardonada ahir al 53è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural al Palau de la Música Catalana, i es converteix en la setena dona que obté aquesta distinció. El premi reconeix la seua trajectòria com una de les figures clau de la narrativa catalana contemporània des que va publicar la primera novel·la el 1985, Pedra de tartera, que li va merèixer el Premi Joaquim Ruyra i el Crexells.
La dramaturga i també membre del jurat Marta Buchaca va aplaudir l’exemplaritat de la tasca intel·lectual de Barbal per haver creat amb la seua escriptura “un espai literari i una veu pròpia al servei de la versemblança”, i que ha traspassat les fronteres entrant amb força en la literatura europea.
Al gener va obtenir el Premi Josep Pla i va ingressar a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
És autora d’una dotzena de novel·les, llibres de contes, una obra de teatre i tres de narrativa juvenil. El gener d’aquest any també va guanyar el Premi Josep Pla amb la novel·la Tàndem –que va dedicar a la seua localitat natal, Tremp, a causa de la greu situació que es vivia en aquells dies a causa de la pandèmia–, a més d’aconseguir entrar a la institució acadèmica de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
La narradora es va mostrar emocionada per compartir el reconeixement amb figures tan admirades per ella com Mercè Rodoreda, la primera dona que el va rebre, el 1980, o la lleidatana Teresa Pàmies, que va ser guardonada el 2001. Aquest premi se suma a altres distincions aconseguides per Maria Barbal, entre les quals destaquen el Premi Nacional de la Literatura Catalana el 1993; el Premi de la Crítica Serra d’Or el 1993 per Càmfora; la Creu de Sant Jordi el 2011.
El premi està dotat amb 20.000 euros en efectiu i un trofeu dissenyat a partir d’una pedra escollida pel guanyador, que en aquest cas serà “una pedra de tartera o pedra de pissarra plana”, com les que abunden al Pallars, en honor a la que va ser la seua primera obra publicada..