Tristesa i indignació en l'adeu a les obres d'art del litigi amb Barbastre

Tristesa i indignació a parts iguals. Aquest era el sentiment que envaïa ahir al matí les desenes de persones que es van atansar fins al Museu de Lleida per acomiadar les últimes obres d’art que es van enviar a Barbastre. El camió de l’empresa especialitzada SIT Spain va carregar amb prestesa la quarantena de peces que quedaven per enviar després dels viatges del 15 i el 22 de febrer i el 5 de març. Poc abans de les onze del matí va sortir en direcció al Museu Diocesà de Barbastre.

Tristesa pel que representa de carpetada a un litigi que ha durat un quart de segle per apropiar-se un centenar d’obres d’art que portaven conservades a Lleida des de fa més de 120 anys, algunes fins i tot al culte religiós a la parròquia de Sant Llorenç. Indignació a l’haver-se doblegat davant d’una resolució judicial de caràcter provisional, de molt recorregut encara als tribunals, malgrat que molt pocs contemplen amb optimisme que les obres puguin tornar algun dia al Museu de Lleida.

Indignació també contra els patrons del Consorci, sobretot els representants de les institucions polítiques, que ahir van donar la cara i van haver de sentir moltes crítiques i crits en contra seu per haver “arribat tard”, i fins i tot algun insult..

Un informe fa tres anys del mateix Museu de Lleida va valorar en 7,7 milions d’euros l’art en litigi

El Cercle d’Amics del Museu de Lleida va convocar un acte reivindicatiu que va reunir en el seu moment més àlgid unes tres-centes persones a la plaça davant la pinacoteca. El vicepresident de l’entitat, Manel Larraga, va ser molt clar a l’adreçar-se als polítics: “Ens heu fallat.” Però va voler deixar també la porta oberta a escriure un nou capítol en la història d’aquest litigi: “A partir d’ara hem de recuperar-les!”.

Per la seua banda, la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, va reafirmar el “sentiment d’indefensió” davant d’una “justícia que ho polititza tot”. Poca autocrítica, només la sensació que “hem treballat més de portes endins que donat explicacions”. Això sí, va apel·lar a continuar pledejant per l’art fins a arribar a Europa.

De moment, on van arribar les obres és a Barbastre. Mentre a la plaça del Museu sonaven cançons de protesta, des de L’Estaca de Llach i l’antifeixista Bella Ciao fins Els Segadors, al Diocesà de Barbastre l’art va ser rebut amb aplaudiments i cançons de Labordeta.

Els visitants que van entrar ahir al museu lleidatà es van trobar algunes parets buides i expositors sense alguna de les obres. Aviat tornaran a omplir-se amb altres peces, algunes de també rellevants, però la tan prestigiosa unitat de la col·lecció d’art ja s’ha trencat.

“No hem estat a l’altura defensant aquesta col·lecció”

Montse Macià, la que va ser directora del Museu des del 1999 i fins al 2015, no va voler perdre’s ahir l’últim adeu a l’art. “Avui s’escriu un capítol tristíssim en la història de la conservació del patrimoni a Catalunya.

No hem estat a l’altura, defensant al cent per cent aquesta col·lecció centenària”, va lamentar. Macià va afegir que “aquest dia ens fa indignes dels esforços humans i econòmics de més de cent anys per aquestes obres d’art”.

També va manifestar la seua “tristesa infinita” l’historiador i exconservador del Museu Alberto Velasco. “Quan això arribi al Suprem, s’haurà de veure si deixen la porta oberta que es puguin reclamar milers de peces d’altres museus.

Dubto que siguin tan inconscients”, va afirmar.