LITERATURA NOVETATS
Barbal reivindica la felicitat sense edat al seu llibre més vitalista
'Tàndem', novel·la guanyadora del Josep Pla, aborda una relació madura
Maria Barbal va ser ahir a Lleida presentant la novel·la ‘Tàndem’.
L’any 2021 “ha començat extraordinàriament bé”, reconeix Maria Barbal (Tremp, 1949). Els Reis van ser generosos amb l’escriptora i la seua novel·la Tàndem (Destino) va ser guardonada amb el premi Josep Pla el 6 de gener.
Fa una setmana, en plena promoció del llibre, va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural. “Encara estic digerint la notícia.
Em sembla increïble formar part d’una llista en la qual hi ha noms que admiro tant com Mercè Rodoreda, Joan Triadú o Salvador Espriu.” Un “vertigen” que se li passa quan retorna a Tàndem, un llibre vitalista en el qual una parella acabada de jubilar es retroba amb la vida. “L’Armand i l’Elena són una mica més joves que jo.
M’interessava retratar aquest moment de crisi en què t’ho replanteges tot perquè deixes enrere l’etapa laboral i, encara que disposes de més temps, això no significa tenir més llibertat perquè hi ha lligams.” Barbal es posa en la pell d’Armand. Escriu la seua història en primera persona.
“Va ser el personatge el que em va parlar i em va situar la història a Sants, encara que podria passar a Lleida, o en una altra ciutat.” A Elena, en canvi, la llegim a través una veu narrativa. “Em donava més joc per explicar el buit que sentia al deixar enrere una professió que l’omplia.” Estableixen una relació amorosa, però, sobretot, l’autora volia aprofundir en la conquesta de la llibertat.
“És un llibre sobre la capacitat de ser feliços a totes les edats” perquè “arriba un moment en què ens sentim limitats”. Barbal permet als seus personatges deixar de viure amb el fre de mà posat.
“Triar la pedra ha estat fàcil” Els guanyadors del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes han de triar una pedra a partir de la qual es dissenya el trofeu commemoratiu. “En el meu cas ha estat molt fàcil”, reconeix. Es va donar a conèixer com a escriptora amb Pedra de tartera i el Pirineu ha emmarcat bona part de la seua producció literària. “Serà una pissarra pallaresa”, va confirmar ahir. Un retorn als orígens. Difícil ha estat saber-se guanyadora. “Els anys m’han passat tan ràpid que no era gaire conscient de tenir una trajectòria”, reconeix. “He arribat als 70 gairebé sense adonar-me’n.”
