El Museu de Lleida mira al futur

Tot just quinze dies després de l’adeu al centenar d’obres d’art del Museu de Lleida que van emprendre el camí de Barbastre, els patrons de la pinacoteca lleidatana –amb la consellera de Cultura en funcions, Àngels Ponsa, al capdavant– van escenificar ahir el “compromís” amb el futur del museu. Sense deixar de mirar enrere, van reafirmar la decisió de “continuar batallant jurídicament” en els litigis per l’art, però van llançar un pla estratègic d’impuls per al Museu de Lleida fins al 2025, centrat sobretot en la incorporació de noves peces, tant per compra com per dipòsits procedents d’altres equipaments.

Així, el primer carregament arribarà des del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). El seu director, Pepe Serra, ho va deixar ben clar: “Si la col·lecció és nacional, pot exhibir-se en qualsevol punt del país.” Per això, va anunciar el dipòsit a Lleida de set obres dels segles XIII al XV, “de gran valor històric i artístic i que han estat exposades a la permanent del MNAC”.

Set peces romàniques i gòtiques que continuaran explicant la història i l’art de Lleida i la Franja. De fet, sis d’aquestes són originàries de parròquies oscenques: un frontal d’altar del segle XIII d’Areny de Noguera (que ja es troba al Museu i que ahir es va exhibir en la roda de premsa); dos frontals del segle XIII d’Estet, al municipi ribagorçà de Montanui; un calvari obra de Jaume Ferrer i una taula del retaule major de Peralta de la Sal, de Pere Garcia de Benavarri, tots dos del segle XV, i un tríptic obra de Miguel Ximénez de finals del XV, originari del monestir de Sixena.

La setena és una escultura de Sant Nicolau del segle XV de Bellpuig. La mateixa consellera va afirmar amb rotunditat que aquestes peces “no són susceptibles de ser reclamades”.

Ponsa també va assegurar que aquesta elecció de noves obres amb segell aragonès per al Museu “no s’ha fet en contra de ningú ni en resposta a cap litigi; nosaltres sempre estem a favor de l’art i de la cultura i volem explicar d’aquesta manera la història i l’art de Lleida i de la Franja, i aquest és l’únic museu del món que pot fer-ho”..

Les sis peces que falten per arribar del MNAC, així com una selecció de tretze ceràmiques dels segles XIV i XV que dipositarà a Lleida el Museu del Disseny de Barcelona; a més d’una tela del segle XVII adquirida recentment i un Sant Antoni Abat del XIV comprat pel departament de Cultura es presentaran de forma oficial a finals d’abril amb l’estrena de la remodelació d’un sector de les sales d’exposició, que estan en obres des del mes de febrer passat i on s’exhibien algunes de les peces més importants emigrades a Sixena i a Barbastre.

Un recurs de nul·litat davant del Suprem, pròxim pas en el cas Sixena abans d’anar al TC i a Europa

La directora general de Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, va confirmar que “en els propers dies presentarem davant del Suprem un recurs de nul·litat per la resolució de Sixena, com a pas previ per anar al Constitucional o més endavant a tribunals europeus”. Per la seua part, Pepe Serra va insistir que “cap dels millors experts en art del món no avala el trasllat a Sixena de les pintures murals del MNAC, són molts metres quadrats de capa mil·limètrica de pintura calcinada, que es van salvar gràcies a la Generalitat”.

D’altra banda, tant l’alcalde, Miquel Pueyo, com el president de la Diputació, Joan Talarn, es van afegir al suport incondicional al Museu. Pueyo també va recordar que la Paeria estudia aportar peces de l’Arxiu Arqueològic Municipal de Lleida, una col·lecció que inclou des de l’època romana fins a la moderna. Talarn va redoblar el compromís de la Diputació per “comprar en el circuit d’art privat obres d’origen lleidatà per posar-les a disposició i gaudi del públic”.