“La novel·la és un homenatge a Arbeca, però sense ser paternalista”

Marc Artigau atrapa el lector amb la desaparició voluntària d’una adolescent durant la festa major d’Arveda, un poble imaginari que està inspirat en Arbeca. Així comença Jo era el món, la segona novel·la en solitari d’aquest dramaturg, guionista radiofònic i escriptor, que també publica a quatre mans amb Jordi Basté.

“És el poble de la meua mare, el dels estius de la meua infància i la novel·la és un homenatge a Arbeca.” Però, alhora, en retratava el costat més fosc “i per això li vaig canviar el nom, perquè encara que el llibre sigui un acte d’amor, no volia posar-me paternalista”. No ha calgut.

La novel·la ha estat ben rebuda. “Els lectors han entès que encara que els noms dels carrers o la llegenda del pou siguin reals, és literatura.” I en aquesta ocasió, ambientada en bona mesura a les Garrigues i el Pla d’Urgell.

Artigau situa la novel·la a començaments del segle XXI. “D’una banda, perquè coincideix amb la meua pròpia adolescència, però també perquè necessitava un món sense xarxes socials”.

El llibre està narrat des de tres punts de vista: el de l’Ariadna, la noia que s’escapa i que creu que pot menjar-se el món, “però alhora, plena d’inseguretats”; el Genís, el seu pare, que la buscarà tota la vida; i l’Ester, l’amiga, que 18 anys després, quan ja és adulta, rep un missatge de l’Ariadna via Instagram que sacsejarà el seu món. “M’interessava mostrar la nostra vulnerabilitat.

Com ens pot canviar la vida en un instant”, afegeix. En paral·lel a la seua activitat literària, Marc Artigau prepara un musical amb Els Amics de les Arts.