CULTURA PATRIMONI
Indíbil i Mandoni pugen de to
El Centre de Restauració de Béns Mobles ha finalitzat el procés de neteja || Pendents d'una complexa analítica per recuperar la pàtina original
Els tècnics treballant en la base de l’escultura.
La parella més famosa de Lleida, Indíbil i Mandoni, ha superat la primera fase del complex procés que es porta a terme al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, a Valldoreix. “La neteja ha finalitzat”, assegura la directora del centre, Àngels Solé.
Però encara queda molt treball per fer. El restaurador lleidatà Ramon Solé, que lidera el projecte de recuperació, explica que estan pendents d’una analítica per recuperar la pàtina original que protegia l’escultura, molt més fosca que la que es va utilitzar en la restauració del 1996.
També queda pendent de reproduir la falcata enfundada i la llança que va desaparèixer del conjunt escultòric. A més, la peanya d’Indíbil i Mandoni també està molt degradada per la contaminació, a l’estar en una zona de molt trànsit. “L’ideal seria restaurar el pedestal abans de la tornada de l’escultura”, prevista per al maig, encara que “és molt just”, reconeix Solé.
Un símbol de la ciutat
La peça original, creada per l’escultor Medardo Sanmartí el 1882, representava els celtes Istolaci i Indortes i es va fer en guix. Després de passar per Madrid sense èxit es va guardar al museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.
El 1945 l’alcalde Víctor Hellín va encarregar fondre amb el seu motllo una escultura en bronze dedicada a Indíbil i Mandoni. El 1964 es va instal·lar als Camps Elisis i poc després es va traslladar al seu emplaçament actual. En un temps rècord es va convertir en tot un símbol de la ciutat, només comparable a la Seu Vella.
Els tècnics treballant en la base de l’escultura.
Els tècnics treballant en la base de l’escultura.
