Gerard Quintana: “La literatura pot ser més real que la mateixa vida”

El músic del mític grup Sopa de Cabra, Gerard Quintana (Girona, 1964), va presentar ahir al Cafè del Teatre de Lleida la seua segona novel·la, L’home que va viure dues vegades, editada per Columna i guanyadora de la 41 edició del premi Ramon Llull, dotat amb 60.000 euros. El llibre relata la història de Salvador Martí, un poeta que firma obres com a Pere Ponsatí –àlter ego de Quintana–, que segons l’autor “haurà de lluitar contra el destí al rebre una herència enverinada del seu pare” i que tindrà l’ocasió de viure una segona oportunitat.

La història arranca en una petita cala d’Eivissa l’any 1999, amb els personatges Maria Ponsa i els seus fills Àngel i Alba, de cinc i set anys, que arriben fins allà després de saber que el vol en el qual anava el seu pare, Salvador Martí, ha estat cancel·lat i que arribarà en l’últim de la nit. Tanmateix, un tràgic succés “ho canviarà tot per sempre”.

Segons va declarar l’autor, “la majoria del que succeeix a la novel·la ho he viscut jo, l’experiència pròpia és el fang per modelar”. Fins i tot els personatges que apareixen retratats a l’obra estan inspirats en persones que va conèixer a Girona, Barcelona o Eivissa —alguns fins i tot mantenen el mateix nom—, “però la literatura, com l’art, pot arribar a ser més real que la mateixa vida”, va afegir.

Quintana trenca amb el fil temporal –la història comença pel final– per centrar-se més en la literatura i no tant en la trama i fer el lector més partícip. És una obra de dualitats, “en la qual es desdibuixen les fronteres entre realitat i ficció, entre el bé i el mal”.

És un homenatge a la històrica llibreria Geli de Girona —regentada pel seu oncle, Pere Rodeja i Ponsatí (1931- 2009)—, lloc on va començar a somiar ser escriptor. També fa referència a poetes suïcides com Pasolini, Plath o Pavese, amb qui el protagonista manté un diàleg intern per trobar el sentit de la mort del seu pare, i a músics com Jim Morrison, Jimi Hendrix o Kurt Cobain, artistes que segons l’autor “van ser capaços d’anticipar-se a la seua mort, són el paradigma de la creació que comporta la destrucció d’un mateix, que precisament els va conduir a l’eternitat”.

.

“La majoria del que hi succeeix ho he viscut jo, l’experiència pròpia és el fang per modelar”

Respecte al premi Ramon Llull, Quintana va declarar que ara està molt més preparat per afrontar tant el reconeixement com les crítiques, al contrari que en els inicis de Sopa de Cabra, època que va titllar de “vertiginosa”.