MÚSICA ARTISTES
D'Alcarràs a les llistes d'èxits internacionals a les xarxes
El jove cantant lleidatà Ezvit 810 bat rècords amb els seus tres primers temes
El lleidatà Ezvit 810, un nou fenomen de la música urbana.
El seu èxit, No me renta, ha aconseguit enfilar-se a dalt de tot d’un gènere híbrid, la música urbana. La seua primera cançó a les xarxes s’ha fet viral en tot just uns mesos.
El cantant Ezvit 810 ja bat rècords a les llistes digitals internacionals. I tot des d’Alcarràs.
Manel Ezquerra Vitores té divuit anys –en compleix dinou el mes que ve– i és el primer sorprès d’aquesta repercussió que ja li està canviant la vida. “He deixat la feina en una cooperativa de fruita per dedicar-me a la música”, explica amb il·lusió.
De fet, ja ha fitxat pel segell Blanco & Negro i compta fins i tot amb mànager. El seu nom artístic no té gaire secret: les primeres síl·labes dels seus cognoms i una xifra que és una picada d’ullet al seu Alcarràs natal, el codi postal del qual acaba en 180.
Que lluny semblen aquells temps en què quedava amb un amic per practicar batalles de galls. “Un dia em vaig animar a escriure un tema sobre una base musical”, recorda.
I així va començar fa dos o tres anys. Fins al gener passat.
Un TikTok amb el seu tema No me renta, creat en ple confinament, va ser l’inici de l’èxit. .
“Anaven passant els dies i cada vegada tenia més visualitzacions.” D’aquesta plataforma va saltar a Spotify, YouTube..., i es va fer viral. Des d’aleshores ha pujat dos temes més: 28 de diciembre i 18 insomnios, amb resultats també apoteòsics.
“El català és la meua llengua materna, però sempre he escrit en castellà i així arribo més lluny.” El resultat és obvi. Més de 270.000 seguidors a Tik Tok, 700.000 a Spotify, 100.000 a Instagram, 65.000 a YouTube..
I aquesta setmana acaba d’estrenar una quarta cançó, Eterno, amb una lletra dedicada al seu avi, que va morir fa uns anys. “Els meus pares sempre m’han donat suport perquè faci el que més m’agradi i, si això puc convertir-ho en una carrera, millor”, assegura.
El Manel també està molt agraït als seus amics: “Sempre han escoltat les meues cançons quan no era conegut i m’han donat suport.” Els seus temes, plens de sentiment i també de ràbia contra l’actual societat, han arribat fins i tot a Llatinoamèrica. “Treballaré dur en la música.
És el meu somni”, conclou..
