“El documental et dona llibertat”

La directora i productora de documentals catalana Alba Sotorra s’ha convertit en els últims anys en un dels referents a explicar històries sobre el Pròxim Orient, un escenari sobre el qual ja ha publicat tres documentals. En el seu últim treball, The return: life after Isis, Sotorra narra la història d’un grup de dones occidentals que van dedicar la joventut a l’ISIS, però que ara volen reconstruir les seues vides a casa.

“Cada projecte suposa una aventura. Un documental pot fer-se amb pocs recursos i això dona molta llibertat i és molt més fàcil conèixer el món”, va explicar Sotorra ahir a SEGRE en la visita a l’Escola Catalana de Cinema i Televisió ubicada a Gardeny.

En el seu primer treball va relatar un viatge en autoestop des de Reus fins a Síria per explicar “històries diferents de les que ens explicaven des dels mitjans sobre l’Eix del Mal”. Aquest primer viatge va deixar empremta en Sotorra, que amb el temps ha tornat per gravar altres treballs com la seua obra més coneguda fins al moment, Comandante Arian, que va obtenir 8 nominacions als Goya el 2019 i que li va permetre conèixer un grup de guerrilleres kurdes que li han facilitat molt l’enregistrament en el seu últim projecte.

“Per poder entrar al centre on són les protagonistes necessites molta burocràcia. En el nostre cas ens vam saltar aquest pas al conèixer les comandantes que vigilaven la zona” afirma.

The return: life after Isis arriba en un moment en què les produccions de caràcter social han adquirit certa rellevància gràcies, en part, a les noves plataformes, una cosa que Sotorra valora positivament malgrat que confessa que li agradaria que les històries polítiques tinguessin també cabuda. “Estan ajudant molt que els professionals tinguin oportunitats, però també provoquen un canvi estructural amb què les televisions públiques estan perdent recursos”, explica.

“El fonamental perquè el sector segueixi amb vida és continuar tenint bons creadors i tècnics i això s’aconsegueix amb les escoles de cine com la de Lleida i evitant concentrar-les en un lloc. El que dona riquesa és la diversitat de mirades i el que ho permet és que hi hagi creadors arreu perquè puguin aportar el seu punt de vista”, va concloure.