ESNOTICIA
Òmnium corona Maria Barbal amb el Premi d'Honor de les Lletres a Tremp
L'escriptora de Tremp Maria Barbal va rebre ahir a la seua localitat natal el 53 Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, en un acte descentralitzat organitzat per Òmnium Cultural i que va comptar amb la presència del president Aragonès. L'autora de 'Pedra de tartera' va alertar en el seu discurs de l'actual “situació crítica” de la llengua catalana.
Festa major literària ahir a Tremp. Òmnium Cultural va coronar Maria Barbal amb el 53 Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, per primera vegada en un acte descentralitzat, lluny de Barcelona.
Va ser la mateixa escriptora de Tremp qui va proposar rebre el guardó a la seua localitat natal. Així, l’espai cultural La Lira es va omplir –amb l’aforament limitat per la pandèmia– per rebre amb un llarg aplaudiment de més d’un minut l’autora pallaresa.
A l’entrada, com una estrella de cine, no va parar de posar davant de les càmeres i retratar-se amb selfies al costat de nombrosos amics i amigues (algunes des de la més tendra infància), que no volien deixar de felicitar-la. No els va oblidar en el seu discurs, ni a la seua família –el seu espòs Miquel i els seus fills Jordi i Eulàlia– ni tampoc als personatges que ha teixit en la seua llarga trajectòria literària, des de la inoblidable Conxa de Pedra de tartera.
De fet, la novel·la que la va donar a conèixer el 1985 va impregnar el muntatge teatral amb què es va iniciar una gala estrictament literària, malgrat la nombrosa representació política a la platea, encapçalada pel president Pere Aragonès (vegeu el desglossament). L’escriptor de la Seu Albert Villaró va glossar la figura literària de Barbal recordant com “la Maria, amb 14 anys, va deixar Tremp i el Pallars per anar a estudiar a Barcelona” i com l’autora “ha acabat donant a conèixer el seu món –que també és el nostre– arreu, per a disgust d’aquells exquisits que tant van arrufar el nas en els seus inicis enarborant l’adjectiu de rural”.
L’homenatjada també va posar una nota reivindicativa recordant “l’estrangulació durant anys que va patir la literatura catalana; malgrat tot, el català ha sobreviscut a l’exili, a la repressió i a les dificultats, però ara, per raons variades, torna a estar en una situació que els entesos denuncien com a crítica”.
“No puc comparar-me als sanitaris, que salven la vida als altres”
Amb extrema modèstia, Maria Barbal va recordar que “els mestres i els sanitaris són dos puntals de la societat; per més bé que escrigui, mai podré comparar-me amb els sanitaris, que salven vides”. Agraïment i picada d’ullet als que lluiten contra la pandèmia, que es va acarnissar especialment amb Tremp i a qui ella va dedicar el premi, quan es va atorgar el guardó al març.
Abans del seu discurs, es va projectar un vídeo pregravat amb la felicitació a càrrec del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, que no va poder participar en la gala ja que “per quarta edició consecutiva els poders de l’Estat m’impedeixen ser aquí”. Cuixart va afirmar que “el català es defensa parlant-lo al carrer i protegint-lo a les institucions”, en un missatge cap al president Aragonès, acompanyat a Tremp per la presidenta del Parlament, Laura Borràs, l’expresident Montilla i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, entre altres autoritats.
El vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, va entregar a Barbal el guardó (que aquest any incorpora una pedra de Tremp) i va reclamar “blindar-nos davant de la situació d’emergència lingüística” i va demanar a les autoritats presents “un audiovisual fort”.