Maria Barbal: «Un premi que dona visibilitat al Pallars»

El mes de març passat, quan li van comunicar el premi, li van deixar triar el lloc on volia rebre’l. Se li va ocórrer de seguida que la gala s’hauria de celebrar a Tremp?

Sí, esclar, llavors vaig pensar que seria molt bonic rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a Tremp, el lloc on vaig nàixer i on he passat anys molt importants a la meua vida. La gala a La Lira, a prop d’on vaig venir al món i també de la biblioteca pública que porta el meu nom, que és tot un honor. A més, organitzar un acte literari oficial com aquest al Pallars també dona visibilitat a la comarca i al Pirineu, que van molt faltats en aquest sentit.

Encara que porta cinc dècades establerta a Barcelona, mai no ha perdut el contacte estret amb Tremp.

Vinc molt a la casa familiar i hi tinc moltes amistats de tota la vida i coneguts que no paro de saludar quan passejo pels carrers. Em feia molta il·lusió tornar a saludar tothom en ocasió d’aquest reconeixement i poder compartir-ho amb tots ells.

A La Lira, un espai que coneixia molt bé des de petita.

Sí, sí... I també el Casal, el pavelló on també s’ha pogut veure la gala a través d’una pantalla. Però ara La Lira està molt canviada! La remodelació de l’edifici ha deixat un teatre i un cine magnífics.

Només sis dones en les cinquanta-tres edicions del Premi d’Honor de les Lletres. Considera que es va igualant la proporció en el futur?

Sí, cada vegada s’està visibilitzant més les dones en el terreny literari. Em sap greu que a la seua època moltes dones no poguessin rebre’l. Des del principi del premi, el 1969, i fins al segle XXI només el va aconseguir Mercè Rodoreda, però moltes d’altres també ho haurien merescut. Ara, he tingut la sort de coincidir en un bon moment d’atenció a la tasca professional i literària també de les dones.

El bon moment també és el que està vivint aquest 2021: el reconeixement literari més important a Catalunya va coincidir el passat Sant Jordi, col·locant-se entre els autors més venuts de la diadaamb ‘Tàndem’.

M’he sentit molt afortunada aquests anys des del punt de vista literari. De vegades, aquesta situació de reconeixements i vendes tendeix a aproximar-se i cal gaudir-ne.

Sis personalitats lleidatanes, reconegudes amb el Premi d’Honor

Maria Barbal es va convertir ahir en la sisena personalitat lleidatana que rep el guardó que, des del 1969, concedeix Òmnium Cultural per reconèixer “una persona que, per la seua obra, literària o científica, escrita en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat del seu treball intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural de Catalunya”. El primer va ser l’escriptor de l’Aranyó Manuel de Pedrolo i no va ser fins 17 anys després que reconeixeria un altre il·lustre de la Segarra, l’historiador Josep Benet.

L’any 2000 va rebre el guardó el prolífic Josep Vallverdú i, en l’edició següent, va recaure en l’escriptora de Balaguer Teresa Pàmies. L’últim distingit fins ahir va ser el lingüista natural de Bell-lloc d’Urgell Joan Solà, Premi d’Honor del 2009. El reconeixement, dotat actualment amb 20.000 euros, no pot ser dividit ni declarat desert.