Carla Simón afirma que “hem arribat al cine per quedar-nos-hi”

La guionista i directora de cine Carla Simón va aprofitar ahir una pausa en el rodatge al Segrià del seu nou llargmetratge, Alcarràs, per participar a Lleida en un col·loqui sobre la nova onada de cineastes catalanes, impulsat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). Després de l’èxit fa quatre anys amb Estiu 1993, Simón ho té clar: “Les dones hem arribat al cine per quedar-nos-hi.” I com a prova, la cita va reunir també tres directores més protagonistes d’aquest canvi generacional al sector: Neus Ballús, quatre Premis Gaudí amb La plaga (2013); Meritxell Colell, que va competir a la Berlinale amb el seu primer llargmetratge, Con el viento (2018); i Celia Rico, premi especial del jurat a Sant Sebastià amb Viaje al cuarto de una madre (2018).

L’acte, conduït per la periodista Mònica Mombiela, va poder seguir-se en streaming al YouTube del CoNCA.. Simón va explicar a SEGRE que “confio que Alcarràs pugui estrenar-se l’any que ve, espero que ja sense pandèmia”. La directora va recordar les dificultats que ha hagut de superar.

Després d’un extens càsting, “vam haver de paralitzar-ho tot a només tres mesos de començar el rodatge, va ser molt dur”, va explicar la cineasta, que va veure com la pandèmia i el confinament van impedir l’estiu passat l’inici dels enregistraments al Baix Segre. “Vaig arribar a dubtar de tot, de si podria fer la pel·lícula”, va confessar la directora barcelonina, amb arrels familiars a Alcarràs.

Simón va reconèixer que, “amb dades i xifres en mà, hi ha moltes dones que s’han quedat només amb la direcció d’una pel·lícula o altres a les quals els ha costat molt poder dirigir el seu segon film després d’una òpera prima”. De tota manera, es va mostrar optimista quant a trencar aquest “sostre de vidre” al sector: “Com més siguem dirigint, més dones se sumaran a fer cine.” Durant el col·loqui, Celia Rico va assegurar que “faig cine de les coses que m’importen, del que em passa, per connectar amb altres persones”, a la qual cosa Meritxell Colell va afegir que “fem molt cine vinculat a la vida, en moltes ocasions a les persones que més estimes”.

Neus Ballús va posar sobre la taula el debat entre el setè art i la indústria del cine: “El procés creatiu, que s’atansa a l’artesania, topa molts cops amb la temporalitat que t’exigeix la indústria. Et diuen que si no fas una pel·lícula cada dos anys, el públic t’oblida.”.