Athanàgia, ritmes per somiar des de Menàrguens

Arcadi Minguet explica que, amb el seu amic Lluc Casals, estaven xiulant per cridar al seu gos, perdut per l’edifici de l’antiga Sucrera de Menàrguens, i “la melodia que va sorgir ens va semblar bona per posar-hi música”. Així va nàixer en aquesta localitat de la Noguera el duo Athanàgia, que acaba de llançar el seu primer CD, De vent i òxid, en format físic (500 exemplars) i a les xarxes.

Si la fundació ja va ser singular, més ho és l’instrument estrella. “Sempre m’han agradat els instruments rars”, reconeix Minguet, captivat per “la sonoritat fantàstica” del seu handpan, una versió del modern hang, creat fa vint anys i format per dos closques de metall enganxades.

Casals, ara al Taller de Músics de Barcelona, aporta el toc de guitarra a un duo que a l’àlbum es completa amb bateria i teclats. Van triar el nom del grup en record de la ciutat ibèrica perduda d’Athanàgia, que bé podria ubicar-se a Ponent, arrasada i cremada pels romans i que va ressorgir d’entre les cendres. “Ens va agradar aquesta imatge de resistència, també per a aquest àlbum conceptual, amb temes instrumentals que van convertint-se cada vegada en més destructius però que, més endavant, tornen a renàixer”, explica Minguet.

Això sí, avisa que “no és el típic disc de música de relaxació o de ioga sinó que hi ha varietat d’estils: del rock progressiu, passant per l’electrònica i fins i tot el flamenc”. Confien presentar-lo aquest estiu en concert.