PUBLICACIONS ARTISTES
Xavier Baró reuneix en un llibre les lletres de 23 anys de música
'Les cançons de l'envelat', amb temes dels seus dotze discos i també inèdits
El cantautor d’Almacelles Xavier Baró acaba de publicar el cançoner ‘Les cançons de l’envelat’.
El cantautor d’Almacelles Xavier Baró confessa que “no concebo les meues cançons sense música, però moltes poden funcionar perfectament sense”. Per això, ha acabat fent cas de la gent que sempre li havia suggerit plasmar les seues lletres en paper.
Dit i fet, Baró acaba de publicar Les cançons de l’envelat (Pagès Editors), un volum en el qual ha reunit les lletres de la dotzena de discos de les seues més de dos dècades de trajectòria com a cantautor. Un cicle musical que va arrancar el 1998 amb l’àlbum La cançó de l’udol i que ara ha volgut tancar amb els temes de La veu de la muntanya, disc que va estrenar el setembre passat, en plena lluita contra la pandèmia i la cancel·lació de concerts.
. “Crec que les lletres de les cançons tenen una forma poètica, literària”, assegura el cantautor lleidatà sobre un llibre dirigit, primer, evidentment als seus fervents seguidors, però “també als amants de la literatura, perquè les lletres tenen un valor poètic”, assegura el cantautor.
“Em sento com un nòmada que compon cançons pel camí, fruit de l’experiència”
El llibre revela més sorpreses per al lector, ja que inclou fins a setze cançons inèdites, que no han format part de cap dels seus discos, malgrat que algunes les interpreta en directe. Baró comenta en aquest sentit que “preparar un disc és un treball molt intens entorn d’un concepte determinat, que pot sorgir sobre la marxa i que acaba provocant que hagis de triar entre els temes que has escrit. En un enregistrament sempre has d’ordenar aquest trencaclosques, cosa que significa deixar fora del disc algunes cançons”. Per aquest motiu, incloure-les ara a Les cançons de l’envelat és com un regal, acompanyat també de dibuixos, manuscrits, esbossos... Un volum que mostra l’evolució estilística d’un autor que se sent com “un nòmada que va component cançons pel camí, fruit de l’experiència vital”. Un llibre que també revela quan i com, després d’una actuació a Vigo, va decidir deixar de banda una trajectòria musical que havia començat a començaments dels 80 a Madrid amb cançons en castellà amb el grup Primavera Negra. “Estava com dins d’un riu que m’anava portant cap a un lloc al qual no volia anar, fins que aquell dia del 1996 a Vigo se’m va aparèixer la musa catalana i em vaig decidir per una carrera en solitari per expressar les meues idees, un joglar amb les arrels al lloc a què pertanyo”.
