La Universitat de Lleida treu a la llum un dibuix inèdit de Goya

Personal expert del Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida (UdL) ha identificat un dibuix inèdit de l’artista aragonès Francisco de Goya (1746-1828).

Es tracta d’un petit retrat a llapis sobre paper de Juana Galarza de Goicoechea, una comercianta adinerada que formava part de la família política del pintor (el seu fill, Javier de Goya, es va casar amb Gumersinda de Goicoechea, una de les filles de la retratada). El dibuix en miniatura (en un petit paper de tot just 7 centímetres de diàmetre) representa el perfil d’una dona madura, vestida a la moda de la primera dècada del segle XIX i pentinada amb un recollit alt d’estil regència.

“La peça, de gran qualitat, va ser dibuixada probablement a Madrid entre els anys 1805 i 1808, de forma resolta i dinàmica i amb un resultat fi i exquisit”, va explicar en un comunicat el catedràtic d’Història de l’Art de la UdL i director del CAEM, Ximo Company..

Aquest retrat de Juana Galarza de Goicoechea pertany al llegat d’un gran col·leccionista del segle XX, els avantpassats del qual el van adquirir com una obra de Goya, un fet que, tanmateix, fins a aquest informe tècnic del CAEM no havia pogut ratificar-se.

“El retrat només podia haver-se dibuixat per algú molt pròxim a la família Goicoechea i, a més, havia de ser un artista amb un gran talent i una mà intuïtiva i entrenada, que es fa evident en la facilitat amb què es van realitzar cada un dels traços, sobretot la mata de cabells negres arrissats que corona la imatge”, va afegir Company. En l’atribució d’aquesta obra han estat treballant durant tres anys el mateix Company i la investigadora del CAEM Jésica Martí Egea.

“El procés d’investigació ha estat llarg i meticulós perquè hem volgut abordar-lo des de nombrosos punts de vista i contrastar-lo amb diversos experts, però ha valgut la pena”, afirmen..

Entre els detalls singulars del retrat, al lateral dret del dibuix pot llegir-se la paraula Goya, encara que no és la firma de l’autor. “Es tracta d’un tipus d’inscripció molt comuna entre col·leccionistes del segle XIX per ordenar, d’acord amb el seu saber i entendre, els noms de l’inventari de la seua col·lecció, però no és la firma del pintor”, asseguren els experts, per als quals la firma i paternitat de Goya la confereix el mateix dibuix.