PATRIMONI CONFLICTE
Talarn adverteix a Prada que el litigi per l'art no ha acabat
En una taula rodona de la Universitat Catalana d'Estiu amb el bisbe i historiadors
El president de la Diputació i la resta de ponents van comptar amb l’alcalde de Lleida entre el públic.
La Universitat Catalana d’Estiu (UCE) va acollir ahir a Prada la taula rodona L’espoliació patrimonial del Museu de Lleida, en què van participar el president de la diputació de Lleida, Joan Talarn; el bisbe de Lleida, Salvador Giménez, els conservadors d’art Alberto Velasco i Carme Berlabé i el rector de l’UCE, Jordi Casassas. A més, també hi van assistir l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, i la tinenta d’alcalde, Jordina Freixanet, com a públic.
En la seua intervenció, Talarn va advertir que “el conflicte per les obres d’art espoliades del Museu de Lleida no ha acabat”, i va recordar que les institucions catalanes que componen el Patronat del Museu de Lleida “defensarem la legalitat i legitimitat del patrimoni històric i cultural de Lleida fins a les últimes instàncies judicials europees”, va afegir.
Recurs d'empara
Actualment el Consorci del Museu de Lleida espera que el Tribunal Constitucional tramiti el recurs d’empara davant de la sentència del Tribunal Suprem del mes de gener sobre les obres originàries de Sixena. D’altra banda, respecte del litigi per les 111 obres originàries de parròquies de la Franja, s’espera sentència per part de l’Audiència Provincial d’Osca.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, va lamentar que aquestes 111 peces que van sortir el març del Museu de Lleida siguin en un magatzem. I va assegurar que l’Església té una història llarga de conservació d’obres d’art, i va posar d’exemple el bisbe Messegué, i també moments en els quals “no ha estat bastant atent als mateixos principis”.
Sobre l’origen de les disputes, els conservadors d’art Alberto Velasco i Carme Berlabé van coincidir a assenyalar la decisió de segregar la diòcesi de Lleida per fer-la coincidir amb les fronteres administratives entre Lleida i Osca com a principal causa. Igualment, van lamentar el silenci de la comunitat cultural i científica internacional i de la comunitat museològica espanyola.
Per acabar, Talarn va assenyalar que “aquesta és una història que va més enllà de les obres d’art, és la història d’un genocidi cultural que haurem de saber explicar amb el Pla d’Impuls del Museu de Lleida. Ho vulguin o no, el Museu de Lleida té futur perquè tenim un passat que és nostre i no volem que ens el falsegin”.
