L'art de Guillén: màgia a l'escenari

Joan J. Guillén ha plasmat durant quaranta anys l’ànima de la Transició amb els seus dibuixos satírics, publicats “en gairebé tots els mitjans d’esquerres del país”, i ha revolucionat l’escenografia al carrer i els teatres. Aquestes són dos de les seues activitats, les més conegudes i les que ha prodigat més. Hi afegeix la pintura, més reflexiva “però no més seriosa”, precisa a aquest diari, “perquè jo no soc gens seriós”.

És, al contrari, contagiosament alegre, encara que aquesta alegria no està disputada amb la profunditat. Una àmplia retrospectiva de les seues tres disciplines, tan àmplia que ha necessitat mil metres quadrats, pot veure’s fins al proper 26 de setembre en el Museu d’Història de Catalunya. L’exposició, de caràcter antològic, té origen en una donació que va fer Guillén el 2017 a la Biblioteca de Catalunya.

Aquesta institució no tenia espai per acollir el material de la mostra, comissariada per Pilar Parcerisas, i per això es fa al Museu d’Història, “on molts visitants han acudit dos vegades perquè amb una sola visita no han pogut disfrutar de tot el que s’hi exposa”, explica Guillén..

Aquest artista nascut a Extremadura i amb vinculacions familiars a Mollerussa va arribar de nen a Manlleu i es va establir de jove a Barcelona, on va començar a publicar dibuixos satírics el 1969 a Tele-eXprés.

Una dècada després es va iniciar la recuperació popular del carrer que Fraga havia fet seu en el franquisme, i Guillén va participar en la creació d’una imatgeria popular que va impactar amb força a partir de les seues propostes picassianes per a les carrosses carnavalesques. Abans, amb els seus dibuixos, s’havia finançat estudis d’escenografia a l’Institut del Teatre, on ha estat professor durant quaranta anys. La seua concepció de l’escenografia és completament revolucionària. No té res a veure amb els decorats tradicionals. Són propostes vives. “En els entremesos cervantins els actors arribaven als pobles amb un carro i en treien tot el que calia per a l’escena. Jo m’hi vaig inspirar i vaig fer una cosa semblant amb un contenidor”. Això com a exemple. Aquesta filosofia l’ha portat a muntatges d’òpera que s’han admirat en coliseus de tot el món, molts dels quals de la mà de Comediants, com és el cas de la seua celebèrrima versió de la La flauta màgica mozartiana.

L’art de Guillén és figuratiu, però no realista. Crea personatges, no figures. “El teatre és màgia. Il·lusió. Imaginació. Als Pastorets que vèiem de petits hi havia qui hi veia àngels que volaven i qui hi veia actors penjats de cordes. Jo vull que la corda sigui ben visible i que l’espectador només vegi el vol.” En una de les seues pintures conviuen les Meninas de Velázquez i les de Picasso. La clau és creure-hi. Perquè l’art és màgia. I la vida també.