El patrimoni reclamat, a debat

La reclamació d’obres d’art confiscades durant la Guerra Civil i la postguerra va centrar ahir bona part de la primera jornada d’un congrés organitzat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs entorn dels conflictes, reclamacions i restitucions de béns artístics, històrics i monumentals que donen peu a enfrontaments pel patrimoni.

L’historiador lleidatà, professor de la Universitat de Lleida i exconservador del Museu de Lleida Albert Velasco va dirigir els debats, que van poder seguir-se en format virtual via streaming al web culturaiei.cat i a què es van connectar en algun moment del matí i la tarda més de 300 persones. El congrés culminarà avui al matí (vegeu l’agenda) amb intervencions sobre el litigi de l’art de Sixena.

Entre els diversos ponents d’ahir, el doctor en Dret de la UAB Daniel Vallès va lamentar que “no hi ha a Espanya normes específiques per a la indemnització i restitució a particulars per la confiscació de patrimoni”. El també doctor en Dret i advocat especialista Rafael Mateu de Ros va assegurar que “les accions legals per aconseguir la reparació patrimonial per part de l’Estat són summament complicades”.

D’altra banda, l’historiador de l’art Francisco Prado-Vilar va aportar l’exemple de la polèmica propietat de les escultures del Pòrtic de la Glòria de Santiago de Compostel·la, regalades a Franco per “vestir la seua residència d’estiu al Pazo de Meirás”.

L'Arxiu de la Guerra Civil

Per la seua part, l’advocat i historiador Josep Cruanyes, un dels impulsors de la Comissió de la Dignitat, va recordar el cas de l’Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca. Va afirmar que “només s’ha conservat un 10% del que va requisar el franquisme amb finalitats repressives, la resta es va destruir”, i va criticar que, “quinze anys després d’aprovar-se la llei, encara no s’ha completat tota la restitució de papers a Catalunya”. En aquest sentit, va assenyalar que “no només cal tenir en compte la promulgació d’una llei sinó sobretot l’efectivitat de la seua aplicació posterior”.

El projecte de llei de Memòria Democràtica es veu “insuficient”

Diversos ponents en el congrés van aprofitar per mostrar el seu escepticisme davant de l’abast efectiu de les mesures que incorpora de moment el projecte de llei de Memòria Democràtica, impulsat des del Govern central per preservar i mantenir la memòria de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista.

El professor Daniel Vallès va lamentar que “el projecte preveu mesures de reconeixement a les víctimes però no de restitució dels seus béns”. En aquest mateix sentit es va manifestar l’advocat Rafael Mateu de Ros, en considerar aquest projecte de llei “insuficient, es queda a meitat de camí”.

Per la seua part, l’historiador Josep Cruanyes també es va sumar a l’escepticisme en lamentar que en l’articulat d’aquesta futura llei “ja es deixa clar que l’Estat no tindrà mai responsabilitat econòmica per rescabalar les víctimes o els seus descendents”.