ARTS ESCÈNIQUES PRESENTACIÓ
La festa de falles d'Isil es ballarà també al Liceu
El ballet 'La nit de Sant Joan', inspirat en la tradició aneuenca || Una versió de l'obra inèdita del compositor Robert Gerhard
El compositor de Valls de pare suís Robert Gerhard (1896-1970), de qui aquest any s’està celebrant el 125è aniversari del seu naixement, va començar a crear el 1936 un ballet per encàrrec dels Ballets Russos de Montecarlo.
Soirées de Barcelone, amb llibret de Ventura Gassol, s’ubicava a Isil, al Pallars Sobirà, en plena Nit de Sant Joan amb festes de falles inclosa. Tanmateix, primer la Guerra Civil –que va portar el compositor a París i poc després a Cambridge, on va viure la resta de la seua vida– i més endavant la dissolució de la companyia monegasca van impedir que la peça pogués estrenar-se. Fins aquest any i, curiosament, per partida doble.
El Gran Teatre del Liceu de Barcelona recuperarà aquest cap de setmana el ballet amb el títol La nit de Sant Joan, en una coproducció de dansa amb la Fundació Juan March obra del coreògraf Antonio Ruz, amb la versió original per a piano de Gerhard i la partitura del qual interpretarà Miguel Baselga. El ballet inèdit ja va poder veure’s a finals de juny en l’estrena a la seu madrilenya de la Fundació March.
Un mes després, el 29 de juliol, el festival Dansàneu va gaudir d’una altra versió d’aquest ballet creat fa més de 80 anys.
Sota el títol d’Els focs de Sant Joan, va ser una de les propostes de l’edició d’aquest any del certamen aneuenc més destacades, a càrrec de la companyia Ballet Contemporani de Catalunya, amb una coreografia ideada per Miquel G. Font i amb Miquel Villaba al piano. L’estrena va omplir l’església de Santa Maria d’Àneu. Aquesta versió va poder veure’s també al festival de Torroella de Montgrí. El coreògraf cordovès establert a Madrid Antonio Ruz va presentar ahir a Barcelona la seua versió, que es podrà veure al Foyer del Liceu en 5 funcions des de demà i fins diumenge.
La seua Nit de Sant Joan se celebra al Pirineu, amb una dansa de torxes que engendra l’erotisme de les parelles i conclou amb un casament a punta de dia. Sobre les dos versions del ballet, Ruz va comentar que és “una feliç coincidència” pel valor de la música de Gerhard.