Les Jornades Europees del Patrimoni celebren el cap de setmana que ve el trentè aniversari amb 65 activitats a Ponent

Amb les restriccions per la pandèmia en aquests moments menys severes que fa un any, el cap de setmana vinent se celebrarà a Catalunya una nova edició de les Jornades Europees del Patrimoni, una de les activitats de difusió de la riquesa i diversitat del patrimoni cultural autòcton més importants de l’any, que arriba al trentè aniversari.

I a Ponent, la festa major del patrimoni cultural se celebrarà en gran, amb més activitats que mai: seixanta-cinc de directes entre demà divendres i diumenge –des de portes obertes i visites guiades fins a concerts i tallers familiars–, així com altres d’organitzades en paral·lel, com la que es descriu a la dreta d’aquestes línies.

Albatàrrec, Sudanell o Artesa de Lleida tornaran a escoltar cançons ‘perdudes’ fa un segle

Així mateix, feia molts anys que la participació no superava la quarantena de localitats de pràcticament totes les comarques. Tan sols al Pallars Jussà no s’havia inscrit fins ahir cap equipament patrimonial a l’agenda oficial de la Generalitat, en la qual poden consultar-se llocs, horaris i telèfons o correus per a les reserves prèvies (patrimoni.gencat.cat).

A la capital del Segrià no fallarà com cada any la Seu Vella, amb visites guiades diumenge al migdia, o el Castell de Gardeny, també amb visites guiades gratuïtes dissabte i diumenge a les 12.00 h. La Noguera, la comarca de la província amb més participació, oferirà diverses activitats a Balaguer, Àger, Tiurana, Albesa, Térmens, Algerri, Seró o Sant Llorenç de Montgai, entre altres localitats. Sant Climent de Taüll, el Museu de Gerri de la Sal, Lo Pardal d’Agramunt, les pintures rupestres del Cogul o la catedral de la Seu d’Urgell seran altres atractius oberts al públic.

Cantaran en viu cançons tradicionals recuperades

L’associació Àgora d’Albatàrrec i el trio femení lleidatà de polifonia vocal Krregades de Romanços han impulsat entorn d’aquestes Jornades Europees una singular proposta de recuperació de patrimoni immaterial: tornar a escoltar en viu cançons de la tradició popular als pobles en què es cantaven a començaments del segle XX.

Per a aquesta activitat, que es titula Participa del Flow dels nostres padrins. Recuperem les cançons de l’Obra del Cançoner, han buscat la complicitat de corals, escoles, centres musicals i associacions culturals de localitats en les quals les Missions de l’Obra del Cançoner Popular van passar entre el 1921 i el 1936 per recopilar i salvar de l’oblit aquestes cançons.