Pere Rovira: “M'he divertit molt amb aquest llibre”

Pere Rovira avisa d’entrada que “em considero escriptor, no poeta, m’agrada escriure de tot”. I bona mostra d’això és el seu nou llibre, un poemari infantil titulat Verstiari, que representa el seu debut en aquest gènere i que arriba a les llibreries després que ara fa tres anys publiqués El meu cor despullat, una traducció al català de cartes i textos de Charles Baudelaire; que fa dos anys seguís amb el seu dietari amb el volum Música i pols; i que a començaments d’aquest any sorprengués també amb la poesia amorosa d’El joc de Venus.

Rovira confessa que “fa temps que pensava escriure poesia per als meus dos nets”. Finalment, s’hi va posar i “m’he divertit tant” que aquell exercici familiar s’ha convertit en Verstiari, títol en el qual juga amb les paraules vers i bestiari. L’autor reconeix que “potser ha estat el llibre en el qual m’he divertit més escrivint-lo”.

Són una vintena de poemes sobre els animals dirigits a un públic inèdit per a ell: els nens. De fet, assegura que són uns poemes que poden llegir-se des dels 7 fins als 70 o 80 anys “perquè, si la literatura és bona, pot llegir-se a qualsevol edat”. Rovira afirma que “he procurat escriure uns versos que serveixin per als nens i dels quals, potser, un adult també pugui extreure idees”. Per això, si una cosa tenia clara és que Verstiari “havia de ser divertit, ple de rimes i jocs de paraules que entrin als petits per les orelles, i molt allunyats de qualsevol tipus de complicació intel·lectual”.

Una mostra d’això, com a exemple, pot llegir-se a la dreta d’aquestes línies amb la granota com a protagonista. El llibre, publicat per La Galera, compta amb il·lustracions d’un dibuixant com Albert Asensio, que “són com un tresor”.Això sí, Rovira adverteix que els poemes parlen de gats, ratolins, burros o elefants reals.

“No tenen sentiments humans, com fa Disney de forma equivocada amb els seus personatges; els animals no tenen per què comportar-se com humans. Les meues bestioles es comporten com animals de veritat.” També té clar que “no ens podem creure que als nens no els interessa la poesia, potser els agrada més que als adults. Són un gran públic de poesia. Però no pots fer-los passar bou per bèstia grossa: has de fer rimes i jocs de paraules”.