LLENGUA
Un clergue de l'Alt Urgell és el primer escriptor en llengua catalana, segons un treball de la UAB
Un treball de la UAB identifica el primer autor en llengua catalana, un clergue del Alt Urgell
Vista del poble de Cabó, a l’Alt Urgell.
Una investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha identificat el primer escriptor en llengua catalana, situant-lo entre els segles XI i principis del XIII --època dominada culturalment per l’estament eclesiàstic i amb el llatí present a les escoles-.
El treball, dut a terme pel catedràtic de Paleografia, Codicología i Diplomàtica, Jesús Alturo, i la doctoranda Tània Alaix, ha suposat "una nova aproximació als primers documents escrits totalment en llengua catalana", segons ha informat aquest divendres la universitat en un comunicat.
Es tracta del 'Memorial de greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet' (Memorial de greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet), escrit en 1105 i que es conserva a la Biblioteca de Catalunya i el Bisbat d’Urgell, el seu autor és el subdiaca Ramon, un clergue del poble de Cabó (Lleida), a prop d’Organyà (Lleida), al servei dels senyors Caboet; els documents medievals solien redactar-se per l’escrivà, encara que en altres ocasions l’original i la còpia ho feien persones diferents.
Els dos investigadors han qualificat l’autor d’"home culte, amb molt bona cal·ligrafia, no mediocre llatinista i amb prou capacitat per escriure un text llarg" i per això li han atorgat ser el primer escrit conegut de literatura catalana.
L’estudi ha demostrat també que els escrivans dels diplomes i els amanuenses dels còdex "moltes vegades eren la mateixa persona i, sovint, d’alta cultura i aplicant al seu estudi una metodologia pròpia basada en l’anàlisi dels idiotismes gràfics".
Un pergamí de 10x52
L’escrit és un pergamí sense data i anònim, que medeix 10 centímetres d’altura i 52 de llarg, i explica "les faltes i ofenses" que el seu vassall Guillem Arnall havia comès no només contra ell, sinó també contra la seua esposa i drets, i se n’han conservat 12 documents originals i unes quantes còpies.
Els dos responsables ara confien que aplicant aquesta metodologia basada en l’examinació paleogràfica i filològica en la resta de diòcesis catalanes, s’obtinguin resultats semblants.
Fruit d’aquest procediment han fixat dates per a obres com les 'Homilies d’Organyà', al voltant del 1220, i el 'Liber iudicum' de Montserrat, al voltant del 1190, ambdues considerades els primers textos literaris en català.
