PALEOGRAFIA INVESTIGACIÓ
El primer escriptor en català
Ramon de Cabó, a l'Alt Urgell, va ser l'autor del document més antic conegut en aquesta llengua || Un 'memorial de greuges' a cavall entre l'XI i XII
Un estudi de dos investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona posa nom per primera vegada a l’autor del Memorial de greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, el primer text llarg escrit en català pràcticament en la seua totalitat (amb una data que ara ha pogut també ser confirmada, de l’any 1105) i que es conserva a la Biblioteca de Catalunya. Es tracta d’un professional de l’escriptura que han pogut identificar com el sotsdiaca Ramon, un clergue de Cabó, a prop d’Organyà, al servei dels senyors de Caboet.
El professor Jesús Alturo, catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica, i la doctoranda Tània Alaix, han pogut descobrir així el primer escriptor en català conegut a través d’una anàlisi paleogràfica i filològica dels documents conservats a l’arxiu del bisbat d’Urgell i a la Biblioteca de Catalunya.
Aquest Memorial de greuges és un pergamí sense data i anònim en el qual el senyor de Caboet, Guitard Isarn, va relacionar totes les infraccions, faltes i ofenses que el seu vassall Guillem Arnall havia comès contra la seua persona, la seua esposa i els seus drets.
L’autor del pergamí es tractava, en paraules dels investigadors de la UAB, “d’un home culte i molt bon cal·lígraf, educat i actiu com a escrivà i escriptor en un context –el del bisbat d’Urgell–, de bon nivell cultural, no només en llengua llatina, sinó també en la pròpia del territori. Ramon de Cabó va ser, així, un dels que van començar a posar per escrit textos totalment en català, el primer de nom conegut”.Així mateix, ambdós investigadors han afinat també amb anàlisis paleogràfiques la datació dels primers textos escrits en català considerats literaris: dos traduccions del Liber iudicum (Llibre dels jutges), trobades als arxius de Montserrat i de la Seu d’Urgell, i les cèlebres Homilies d’Organyà.
Jesús Alturo i Tània Alaix consideren que aquest text, datat al segle XII-XIII, va ser escrit entorn de l’any 1220; mentre que la còpia de la Seu del Liber iudicum, descoberta l’any 2000 i datada llavors cap al 1150, podria ser 50 anys més antiga.