Minguell culmina els frescos de Santa Maria de l'Alba de Tàrrega

Amb la instal·lació d’unes grans bastides de més de vint metres d’altura al presbiteri, aquesta setmana s’ha marcat l’inici de l’última fase per culminar l’obra pictòrica que va iniciar l’any 2005 el pintor de Tàrrega Josep Minguell a l’església de Santa Maria de l’Alba de la capital de l’Urgell. Els treballs de pintura encara tardaran dies a començar segons va confirmar ahir Minguell a SEGRE, que va destacar que donarà a conèixer tots els detalls de l’obra divendres de la setmana vinent, dia 26 de novembre. Als anys cinquanta, la cúpula del presbiteri va ser decorada pels artistes locals Francesc Marsà i Miguel Martí, segons recordava el periodista local Josep Castellà.

Per la seua part, la parròquia de Tàrrega va explicar que preveu poder inaugurar els nous murals als laterals i el central del presbiteri coincidint amb les festes locals de maig de l’any que ve, que coincidiran amb els 350 anys de l’inici de la construcció de l’actual temple, dissenyat per l’arquitecte Fra Josep de la Concepció. Paral·lelament a les pintures al presbiteri, també es portarà a terme la restauració de la teulada que cobreix l’altar major, ja que es troba molt danyada. Està previst que pròximament la parròquia impulsi una campanya per aconseguir fons per al projecte.Val a destacar que el pare de l’artista, Jaume Minguell, ja va elaborar diferents murals a l’església de Santa Maria de l’Alba entre els anys 1958 i 1965, entre els quals destaquen els de la capella de la Verge de Montserrat, la capella dels Dolors, el baptisteri i els altars laterals de la parròquia, entre d’altres.

Una Capella Sixtina a l’Urgell

Les pintures de Minguell a Santa Maria de l’Alba van començar el 2005 amb Resurrectio i van seguir el 2007 amb Nativitas. El 2009, l’artista va abordar les dos primeres voltes de la nau central amb Liber Genesis, en què va representar la creació de l’univers i de l’home. Finalment, el 2011, Minguell va pintar les dos voltes restants amb escenes de l’Antic Testament plasmant Abraham, Isaac i Jacob. D’aquesta manera culminava l’obra Murs de llum, un conjunt pictòric de 760 metres quadrats, superfície similar a la de la Capella Sixtina.