LLIBRES NOVETAT
Assassinats polítics en els últims 50 anys a Espanya
El periodista Àlex Romaguera publica 'Víctimes en so de pau' || Quinze familiars parlen dels seus drames i com els van superar
Àlex Romaguera publica a Pagès Editors ‘Víctimes en so de pau’.
L’any 2000, Maixabel Lasa va perdre el seu marit, Juan Maria Jáuregui, assassinat per ETA. El 2011, la viuda va accedir a trobar-se cara a cara amb els assassins del seu marit. Aquell episodi, que ara, una dècada després, ha donat peu a la pel·lícula Maixabel d’Icíar Bollaín, també va ser abordat llavors pel periodista barceloní Àlex Romaguera (1970), especialitzat en moviments socials, la lluita pels drets humans i la memòria històrica.
De fet, va ser l’embrió del llibre Víctimes en so de pau, que acaba de publicar Pagès Editors. “Fa uns anys em vaig decidir a estirar el fil per donar veu a víctimes de la violència en els últims 50 anys a Espanya, afectades per l’assassinat dels seus familiars en els últims anys del franquisme, la transició o l’actual etapa democràtica”, va explicar a SEGRE Romaguera, col·laborador d’El Temps, Público, Directa o el diari Gara. El resultat és un volum amb els drames i testimonis de quinze persones afectades, que parlen del seu periple vital i del procés que els ha portat a implicar-se en iniciatives socials a favor de la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes.
Al llibre, el lector es troba des de familiars de membres d’ETA a víctimes dels GAL, de grups feixistes o de la massacre jihadista. Començant per les víctimes del tardofranquisme, com Merçona Puig Antich, que va veure com als 13 anys el seu germà Salvador va ser executat al garrot a la presó Model de Barcelona l’any 1974. O seguint amb Pili Zabala, la vida de la qual va quedar marcada pel segrest i assassinat el 1983 pels GAL del seu germà Joxi Zabala; o amb Guillem Agulló, el fill del qual, Guillem, va morir assassinat a València en mans d’un grup de militants d’extrema dreta; o amb Pilar Manjón, mare d’una de les víctimes dels atemptats de l’11-M a Madrid.
“El llibre parla del dol d’aquestes famílies i com l’han superat i vol ser un mirall perquè la societat faci memòria i que les víctimes siguin reconegudes i reparades per part de l’Estat”, va afegir l’autor.
