Almudena Grandes mor als 61 anys

L’escriptora Almudena Grandes va morir ahir als 61 anys al seu domicili de Madrid com a conseqüència d’un càncer que li van diagnosticar el setembre de l’any passat i que finalment no ha pogut superar, segons van confirmar fonts de l’editorial Tusquets. Grandes és una de les escriptores més rellevants de la literària espanyola contemporània, lluitadora i compromesa amb el feminisme i amb la lluita política d’esquerres. L’escriptora madrilenya és considerada també una de les narradores espanyoles més consolidades i amb més projecció internacional.

Nomenada el 2020 doctora honoris causa per la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED), està també en possessió dels premis Rosone d’Or d’Itàlia al conjunt de la seua obra (1997), el del sindicat UGT, Julián Besteiro de les Artes i les Lletres (2002), l’Internacional d’Advocats d’Atocha, concedit el 2017, o el Premi Jean Monnet de Literatura Europea, el 2020 per Los pacientes del doctor García.El seu primer gran èxit va ser Las edades de Lulú, que va publicar el 1989, i amb Malena es un nombre de tango va arribar la seua consagració com a escriptora. Atlas de geografía humana (1998), Los aires difíciles (2002), Castillos de cartón (2004) o El corazón helado (2007) són títols d’altres grans obres d’Almudena Grandes, que, gran apassionada de Benito Pérez Galdós, va decidir el 2010 publicar Inés y la alegría, ambientada a la Val d’Aran, el primer títol de la sèrie Episodios de una guerra interminable, que li va valdre nombrosos premis i que finalment no ha pogut concloure a falta d’un títol. Col·laboradora també habitual en diaris i mitjans de comunicació, el passat 10 d’octubre va anunciar a la seua columna d’El País que patia càncer.

L’escriptora, casada amb el poeta Luis García Montero, ha abordat també altres gèneres com la literatura infantil, amb el llibre ¡Adiós, Martínez! i la participació en el text col·lectiu Érase una vez la paz (1996), els fons del qual van ser destinats als nens víctimes de les guerres de Ruanda i Moçambic. Algunes de les seues obres van ser adaptades al cine com Las edades de Lulú, de la mà de Bigas Luna. També va coquetejar amb la interpretació, com a la cinta A contratiempo, d’Óscar Ladoire.

Missatges de comiat a una dona “valenta” i “compromesa”

Nombrosos dirigents polítics es van voler acomiadar ahir amb emotius missatges de l’escriptora madrilenya, que van qualificar de narradora de la dignitat, que va donar veu als perdedors. El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va destacar la “valentia” i la “mirada progressista” de l’escriptora. També la ministra de Treball, Yolanda Díaz, es va mostrar “desolada” per la pèrdua de Grandes i va subratllar que va representar la “consciència”.

Per la seua part, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la va definir com a “compromesa amb la lluita contra les desigualtats i per la justícia social i la memòria”. En un tuit va enviar el seu condol en nom del Govern per la pèrdua d’“una veu ferma i valenta. L’estat espanyol perd, massa jove, una intel·lectual autèntica”.

La ministra d’Igualtat, Irene Montero, va agrair a Grandes “regalar-nos” la seua literatura des de la mirada “de les dones”, mentre que la titular de Drets Socials, Ione Belarra, va assegurar que “ha deixat històries que omplen les nostres prestatgeries i la nostra memòria col·lectiva”. El líder del PP, Pablo Casado, va destacar que el llegat de Grandes “quedarà per sempre”.