Aiala: "Necessito fer música"

Jara Aiala (Barcelona, 1996) ha irromput com un cicló en el panorama musical català. El setembre del 2019 va publicar Nothing less than art, un àlbum que va aparèixer a les llistes dels millors de l’any del gènere negre a les revistes especialitzades. La seua fusió de música negra, des del blues al trap amb pinzellades de neosoul i r&b electrònic, sempre amb el concepte pop de base, ha cristal·litzat aquest any en el seu segon treball discogràfic, 2021: an Earth oddity.

Sota el nom artístic d’Aiala, protagonitzarà dissabte vinent (22.30 h, 8 €) el concert de reobertura del Cafè del Teatre de Lleida, una vegada solucionada l’adjudicació de la gestió de l’equipament. “Tinc moltes ganes de venir, ja tocava!”, va explicar ahir a SEGRE. “Oferiré els temes del nou disc amb la nova banda i també recuperaré els del primer, en un concert en el qual segur que hi haurà molta força i energia, perquè jo faig música per compartir aquesta energia amb el públic.”En aquest nou àlbum, Aiala llança una picada d’ullet ja des del títol a dos dels seus referents: David Bowie i el cineasta Stanley Kubrick.

La cantant i compositora va assegurar que “el cine de Kubrick m’acompanya des que era una nena i sempre m’ha fet pensar i reflexionar; i pel que fa a Bowie, també m’ha influït en l’estètica, m’ha fet créixer com a artista”. Algunes crítics han arribat a comparar la seua veu a la d’Amy Winehouse. Aiala reconeix que “també és un referent, puc entendre que em comparin amb ella, m’afalaga moltíssim, però encara estic molt lluny”.

Establerta a Vallvidrera, contempla Barcelona des del cim, “però la meua meta no sé si és arribar al cim, faig música perquè m’agrada i, sobretot, perquè ho necessito, és el que em fa sentir-me viva. La meua idea és viure de la música i que arribi on aquesta em porti”. Alguns temes del seu nou àlbum els va compondre en ple confinament.

“S’hi nota el sentiment de pessimisme, per exemple a Face to face quan parlo del silenci, que no havia experimentat mai abans de la pandèmia. Fixa’t que ara també m’agrada!”