Rafel Nadal presenta a Lleida nova novel·la, 'Quan s'esborren les paraules'

“Tenir onze germans, des del punt de vista literari, és una ganga”, va confessar ahir a Lleida el periodista i escriptor gironí Rafel Nadal (1954). Acompanyat d’un crític literari per a l’ocasió com Josep Vallverdú, Nadal va presentar a la llibreria Caselles la seua última novel·la, Quan s’esborren les paraules (Columna), amb la qual posa el colofó a una exitosa saga literària familiar que va iniciar el 2012 amb Quan érem feliços i va seguir un any després amb Quan en dèiem xampany. “Els pares i la família són un material que m’ha permès escriure un fresc d’una època en la qual molts lectors es poden veure identificats”, va explicar l’autor sobre aquest tercer llibre, que es va afanyar a escriure quan es va accelerar la malaltia degenerativa de la seua mare, “que era la memòria de la meua infància”.

Nadal va reconèixer que “he escrit tres llibres amb la meua família com a excusa, però és evident que no parlo exactament d’ells o de la meua mare sinó d’una època, la segona postguerra, en una ciutat provinciana com Girona, que també pot ser Lleida, i d’una classe social, la petita burgesia de províncies”. Vallverdú va valorar un “llibre reportatge, àgil i fidel testimoni d’una època, escrit amb un català molt quotidià i un lèxic propi de Girona”. També va recordar quan va compartir classes a la facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona, el curs 1941-42, amb la protagonista i mare de l’autor, Montserrat Farreras.