La Diputació de Lleidacrearà un mapa del patrimoni de Ponent

La diputació de Lleida crearà un mapa interactiu del patrimoni arquitectònic i arqueològic generat a les comarques de Ponent al llarg de la història que, a banda d’ordenar i classificar tots els elements culturals que s’inclouran, servirà també de full de ruta per prioritzar cada any les intervencions arqueològiques i de conservació que dugui a terme la corporació provincial. Així ho va destacar ahir el president de la Diputació, Joan Talarn, en la presentació del projecte Patrimoni XXI: “Per primera vegada s’ordenaran els projectes de patrimoni de tot el territori per saber les prioritats a l’hora d’intervenir, restaurar i protegir uns elements que són la nostra història i representen la identitat del nostre territori; en definitiva, ordenar les actuacions que es duen a terme des de la Diputació per explicar el discurs patrimonial del territori, saber què tenim i quines intervencions cal fer de forma immediata perquè resulta molt difícil arribar a tot el territori i cal prioritzar”. Talarn va assenyalar que “aquest projecte es fonamenta en un canvi total de rumb de l’acció dels serveis d’Arqueologia de la Diputació amb l’objectiu que el seu treball de recuperació i estudi del patrimoni de Ponent pugui beneficiar tant els municipis com els investigadors i ciutadans en general”.El diputat provincial responsable dels Serveis Tècnics, Marc Baró, va explicar que “el mapa se centrarà en el patrimoni fortificat i la seua relació amb les vies de comunicació i el patrimoni generat a través d’aquestes”, des de la prehistòria (per exemple, el jaciment de Genó, a Aitona, de l’Edat del Bronze), fins a l’època de la Guerra Civil, al segle passat (trinxeres al Pallars).

Per la seua part, María Pilar Vázquez, responsable de l’àrea d’Arqueologia de la Diputació, va comentar que “la base de dades haurà de tenir un abast ampli, no un inventari exhaustiu però sí que tot el territori se senti representat”. En el projecte, doncs, s’inclouran les intervencions arquitectòniques i arqueològiques del patrimoni propi de la Diputació (monestir d’Avinganya, al Baix Segre; o els castells de Castellbó, a l’Alt Urgell; Alòs de Balaguer, a la Noguera, o Orcau, al Pallars Jussà) –que en una primera relació sumen més de 200 elements– així com aquell patrimoni singular de titularitat municipal. Vázquez va avançar que de cara a l’any que ve les actuacions de la Diputació se centraran en una àrea geogràfica a elegir entre la zona del Montsec, a cavall de la Noguera i el Monsec, o la zona de l’aiguabarreig del Segre i Cinca, on es troba el monestir d’Avinganya.