Aragó busca ara les restes de Peronella, casada a la Seu Vella

Des del 2007, la Seu Vella acull cada any la recreació dels casaments reials entre Peronella d’Aragó i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, que es van celebrar l’agost del 1150. L’última festa es va celebrar el mes de maig passat (a la foto, l’actriu que va encarnar Peronella). D’aquella unió matrimonial en va sorgir la monarquia unificada del regne d’Aragó.

De Peronella, que es va casar a Lleida tot just amb catorze anys i va morir als trenta-set després de donar a llum cinc fills, s’ignora del cert on reposen les restes mortals, encara que es creu que són a la catedral de Barcelona. Almenys, així ho suposa el govern d’Aragó que, segons va publicar ahir El País, ha demanat a l’arquebisbe de Barcelona, el terolenc Joan Josep Omella, dur a terme proves de l’ADN d’un sepulcre de la catedral, que oficialment conté les restes de la comtessa Almodis de la Marca (1020-1071), esposa del comte Ramon Berenguer I. L’executiu de Javier Lambán sospita que la identificació del sepulcre és errònia, basant-se en el fet que, ja fa dos dècades, el llavors arquitecte de la catedral, Joan Bassegoda, va publicar un article en què defensava que el cos de Peronella es trobava al transsepte de l’edifici, després que l’arxiver del temple al segle XVI hagués confós els noms.

Això sí, des d’Aragó asseguren que no es reclamarà el trasllat de les restes de la reina en cas que es confirmés que és Peronella. D’altra banda, la Plataforma Sixena Sí va demanar al president Lambán que proposi al president de la Generalitat –en la seua trobada prevista el mes que ve– la “devolució amistosa” de les pintures murals del MNAC originàries del monestir oscenc i acordar també una xarxa de panteons reials (amb Poblet, Santes Creus i Sixena, entre d’altres) per ser declarada Patrimoni de la Unesco.