Toni Cruanyes s'estrena com a novel·lista amb el premi Pla

El periodista Toni Cruanyes va guanyar ahir el premi Josep Pla amb La vall de la Llum mentre que la també periodista Inés Martín Rodrigo es va endur el Nadal amb Las formas del querer. Els dos guanyadors es van donar a conèixer ahir a l’Hotel Palace de Barcelona, en un acte que, per segon any consecutiu, es va celebrar sense el tradicional sopar literari arran de la pandèmia. Els autors van presentar les seues obres amb pseudònim, Maria Becana en el cas de Cruanyes, i Candela Vázquez en el cas de Martín, i amb títol fictici, El llibre de l’avi i La vida que se fue, i van assenyalar que ambdós novel·les tenen un alt component personal.

En el cas de Cruanyes, la història gira entorn d’“una família d’origen camperol que es transforma al ritme d’un món que s’obre a gran velocitat”. De fet, el “motor” que el va impulsar a escriure va ser, precisament, la defunció del seu avi en una residència geriàtrica durant la primera onada de la Covid. En aquest sentit, Cruanyes va explicar que el relat evoca la vida del seu avi, però també la història del temps en què va viure.

“És un homenatge a una generació sencera d’homes i dones que van sobreviure a una guerra quan eren nens, i han hagut de fer front a una pandèmia des de les residències al final de la seua vida”, va dir. En el seu discurs, Cruanyes va assegurar que és un “honor” rebre el premi Josep Pla, citant altres guanyadors històrics, com Terenci Moix, Baltasar Porcel o Teresa Pàmies, però també altres de més recents com Empar Moliner, Carme Riera o Antoni Basses. Així, va definir el guardó com un “repte”, ja que aquest llibre li ha servit per estrenar-se en un nou gènere literari: la narrativa històrica.

“És un vot de confiança, un impuls que m’assenyala un camí que té molt per explotar”, va subratllar.Per la seua part, Martín Rodrigo va admetre que ser premiada amb el Nadal és “tot un honor i un privilegi” i va reconèixer que es tracta “d’un somni fet realitat”. Segons la periodista, Les formas del querer narra la història de la seua família a través dels records de la seua àvia, paral·lela a la història d’Espanya, i que va des de la Guerra Civil fins als temps actuals. “Noray descobrirà les formes que té per estimar, i veurà que la millor manera de fer-ho és ser fidel a si mateixa”, va concloure.

Durant el seu discurs, va tenir un record per a la seua mare i va assenyalar que tot el que fa “és per ella”, i va explicar l’alt component personal que té la seua novel·la. “Crec en el poder terapèutic i reparador de la literatura, i també estic convençuda que tot allò que no s’esmenta no existeix; per això vaig escriure la novel·la, per trobar la llum al mig dels temps foscos que estem vivint en aquests moments”, va expressar.