Tracte “marginal” del Govern a Viladot

La negativa del departament de Cultura de la Generalitat a celebrar de forma oficial aquest 2022 el centenari del naixement de l’artista, escriptor i poeta visual d’Agramunt Guillem Viladot va encendre la polèmica la setmana passada. La reivindicació va sorgir des de l’ajuntament de la capital del Sió, amb el suport unànime de totes les entitats locals, i d’allà es va estendre per bona part del sector cultural, amb publicació inclosa d’un manifest (vegeu el desglossament inferior). Ahir es va sumar a la crítica la mateixa Fundació Guillem Viladot Lo Pardal, amb un escrit del president, Jordi Viladot, que reproduïm a la part inferior d’aquesta pàgina i en el qual expressa la “frustració” del patronat que dirigeix la fundació davant la negativa de la Generalitat a organitzar un Any Viladot.

En aquest sentit, critica que el Govern hagi decidit incloure els actes que s’organitzaran al llarg d’aquest any de record i homenatge al poeta visual i farmacèutic d’Agramunt a l’apartat d’“altres commemoracions” i no amb el segell oficial d’Any Viladot. S’ha de recordar que des de la conselleria de Cultura es van excusar recordant que aquest 2022 ja se celebraran de forma oficial els centenaris de Joan Fuster, Gabriel Ferrater, Francesc Català-Roca, Ramon Trias Fargas i María Matilde Almendros, entre altres personatges. Jordi Viladot, nebot de l’escriptor, assegura que aquest oblit “constitueix una oportunitat perduda per reparar la marginalitat amb què la Generalitat ha tractat la Fundació Viladot”.

De fet, recorda la contribució “sempre molt discreta” del Govern al pressupost “molt escàs” de poc més de 30.000 euros a l’any de la Fundació. Per tot plegat, el president de la fundació reclama a la Generalitat que «no escatimi en recursos malgrat haver-nos deixat en “altres commemoracions”. Els més coneixedors de la transcendència de l’obra de Guillem ho reclamen, i ara és el moment».

Més de 1.800 firmes reclamen la celebració oficial de l’Any Viladot

La plataforma de suport a la celebració oficial de l’Any Viladot ja compta amb més de 1.800 firmes, que subscriuen el manifest Soc un poeta (o)ponent, amb el qual es reclama a la Generalitat que reconsideri la seua negativa a commemorar el centenari del naixement de l’escriptor i artista d’Agramunt. Davant d’aquesta petició, el departament de Cultura ja va anunciar la creació d’un web dedicat a Viladot, un acte a Barcelona i la difusió de les activitats organitzades per altres entitats, però de moment no inclourà l’Any Viladot a les celebracions oficials perquè «el nombre de personalitats i entitats elegides com a “commemoracions” és limitat i intenta buscar la paritat».

La UdL s’afegeix a l’efemèride amb dos publicacions i un simposi

La Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida (UdL) celebrarà aquest any el centenari del naixement de l’escriptor i artista d’Agramunt Guillem Viladot (1922-1999) amb la publicació d’un volum amb les cartes que el poeta es va creuar amb el seu gran amic Josep Vallverdú en la seua època i amb la traducció a l’anglès i publicació de la novel·la pòstuma de Viladot, Ruth (2000), a la nova editorial Fum d’Estampa, especialitzada a llançar al mercat literari anglosaxó versions d’autors clàssics i contemporanis catalans.

Així mateix, la càtedra organitzarà el proper octubre el Simposi Viladot, amb activitats també a la Fundació Lo Pardal i Agramunt. Durant el simposi, es presentarà la digitalització del llegat de l’escriptor al Corpus Literari Digital de la Càtedra Màrius Torres. Fins ara, ja s’han digitalitzat vuitanta-quatre llibres de Viladot, un total de 14.000 pàgines, i actualment s’està treballant en els seus manuscrits i mecanoscrits.