Relats del rus Maksim Óssipov en versió 'lleidatana'

L’escriptor i cardiòleg rus Maksim Óssipov retrata la Rússia del segle XXI a Pedra, paper, estisores (Club Editor), un llibre conformat per dotze relats, traduïts al català pel lleidatà Arnau Barios. El conte que dona títol al volum –publicat també en castellà per Libros del Asteroide– segueix la història d’una musulmana, un intel·lectual i una funcionària de l’Estat, representats, respectivament, per la pedra, el paper i la tisora, la qual cosa al seu torn suposa una metàfora dels tres possibles camins que segons el parer de l’escriptor pot agafar el seu país. Óssipov es troba aquesta setmana a Catalunya presentant el seu nou llibre.

Demà dijous (19.00 h) ho farà a Lleida, a la llibreria La Fatal, acompanyat del traductor i filòleg nascut a Térmens el 1989. Val a recordar que Barios va traduir al català el 2019 la novel·la Eugeni Oneguin, de Puixkin, i fa tot just uns mesos també va publicar un volum de relats de Txékhov. En la seua tercera traducció, Barios ha deixat de banda els clàssics russos per centrar-se en un autor contemporani.

En la seua visita a Barcelona, Óssipov (Moscou, 1963) es va mostrar preocupat per la pèrdua d’interès que hi ha a la Rússia actual per conèixer la veritat. “Pot ser un fenomen global, però a Rússia afecta especialment perquè és un país de províncies i, com a tal, repeteix de forma grotesca el que succeeix a la ciutat.” Als seus contes, la història i el passat del país tenen molt de pes, un no “s’ho pot treure de sobre” a Rússia, on personatges com Ivan el Terrible o Stalin formen part de la realitat del present més que de la història. En aquest sentit, va criticar que el Govern rus hagi creat la idea que en la història del país tot ha estat “excepcional i meravellós, i que si ha succeït una cosa dolenta ha estat perquè s’ha intentat canviar, cosa que ara pretenen evitar tant sí com no”.

Óssipov també va lamentar, segons el seu parer, la censura que hi ha al seu país, “cosa ja molt comuna a la televisió”, i assegura que, si de moment no afecta la literatura i les belles arts, “és pel poc tiratge que tenen”.