«La Panera ha perdut la meitat del pressupost des del principi»

La gestora cultural i comissària d’art Cèlia del Diego (Tarragona, 1974) va deixar a finals de desembre la direcció artística del Centre d’Art Contemporania la Panera de Lleida al concloure el seu contracte de cinc anys (quatre més un de prorrogat) al capdavant d’aquest equipament cultural. Dimarts passat va estrenar el seu últim projecte, el comissariat d’una exposició emmarcada en les festes Decennals de Valls, Lumen 2021+1, repartida entre el Museu i l’església de Sant Francesc de la capital de l’Alt Camp i amb la col·laboració del Macba i el Tecla Sala de Barcelona. Aquest ha estat un nou repte, però li agradaria seguir a la Panera? És difícil respondre.

Depèn de quan es convoqui el concurs i quines siguin les condicions. Llavors decidiré. Clar que podria estar més temps a Lleida, però quan vaig arribar ja sabia les condicions.

Se li ha fet curt. Sempre queden coses per fer. La idea d’emprendre projectes, renovar infraestructures i maneres de treballar, poder programar amb altres centres d’art.

Cinc anys no deixen de ser un període curt per dur a terme certes coses. Adeu amb bon sabor de boca? La meua satisfacció principal és el gra de sorra que he pogut aportar i millorar en un centre d’art reconegut a Catalunya, el més destacat de la Xarxa de Centres d’Art. Va arribar a final de 2016 al cap d’un any i mig de buit a la direcció.

Sí, crec que hi havia alguna clàusula del concurs que no estava bé i va haver de repetir-se tot el procés. Però la Panera ja funcionava molt bé, amb una gran directora i crítica d’art com Glòria Picazo durant 13 anys, que va deixar llesta la programació per a un any. Després, van haver de prorrogar una exposició nou mesos i, esclar, quan vaig arribar no em vaig trobar res.

Va ser un problema afegit. No tornarà a passar ara? Espero que no. He deixat tancada la programació fins al 2023.

És important poder convocar el concurs públic per a la plaça de direcció alhora que poder seguir executant un programa d’exposicions i activitats perquè el pròxim que arribi no es trobi el que jo vaig haver de patir quan vaig arribar. Què destacaria del seu balanç? Hem potenciat la producció, malgrat el pressupost modest. També hem acompanyat els artistes per visibilitzar la seua obra més enllà de la Panera, en col·laboracions amb exposicions a França, Suïssa, Londres, Amsterdam.

Hem revisat la política d’adquisició d’obres de la Biennal Cristòfol, per a la qual hem incorporat un equip de comissariat per buscar d’aquesta manera noves mirades. I també hem activat la col·laboració directa amb el Museu d’Art Morera, que era una assignatura pendent. Per cert, el pressupost ja no dona per a compres a la Biennal.

Aquest ha estat un punt negre, l’espineta que tinc clavada. Quan vaig arribar, el 2017, encara comptàvem amb 60.000 euros per comprar obres. Però el 2019, amb la biennal ja en marxa, va ser una sorpresa la retallada.

Canvi de govern municipal, crisi econòmica, Covid.. Ens hem quedat a zero aquests últims anys. S’ha de lluitar per reprendre les compres tan aviat com sigui possible.

A l’actual edició, el premi ha estat la producció d’exposicions individuals aquest any per a dos artistes. En fi, la Panera ha perdut la meitat del pressupost des dels primers anys. La pandèmia tampoc hi ajuda.

Ens va afectar de ple, però amb el tancament i el confinament obligats vam aprendre a reinventar-nos per arribar a un públic més enllà de l’espai físic. No s’ha de perdre aquesta connexió amb un públic a casa al qual abans no arribàvem. Hi ha una nova demanda d’aquestes activitats online.

Costa difondre el treball de la Panera entre els lleidatans? La tasca d’explicació del que es fa és bàsica ja que el mateix espai no ajuda: sembla un búnquer, costa saber fins i tot per on s’entra. Hem renovat la pàgina web i les noves tecnologies ajuden. Si no comuniques, sembla que només fas la meitat de la feina.