'Alcarràs', de Carla Simón, arriba a la Berlinale

El segon llargmetratge de Carla Simón (Barcelona, 1986), 'Alcarràs', ha arribat aquest dimarts a la Berlinale, competint per fer-se un lloc a la secció oficial. La cineasta es gradua així al certamen esperonada per l'èxit amb què el festival va rebre la seva òpera prima, 'Estiu 1993'. La pel·lícula torna a endinsar-se en la pèrdua, en aquest cas, d'un model de vida familiar basat en l'agricultura. El preu de la fruita, l'especulació i les energies renovables fan de motor d'un film que interpreten actors no professionals. En una entrevista a l'ACN, Simón reivindica el "valor cinematogràfic" de Lleida i diu que la cinta vol ser un homenatge a l'agricultura en família, "l'ofici més vell de la humanitat que ara està en perill d'extinció".

'Alcarràs' narra la història de l'última collita de fruita d'una família a una finca d'Alcarràs, al Segrià, abans que els propietaris hi instal·lin plaques solars. Com en el seu primer llargmetratge, la història parteix d'una experiència personal, la mort del seu avi. "La marxa del meu padrí, que sempre havia treballat al camp, em va fer posar en valor el seu llegat i vaig preguntar-me si realment aquells arbres hi serien per sempre. I la resposta, segurament, és que no", reflexiona.

La cineasta torna a posa a gravitar les relacions familiars, a les que incorpora el xoc entre diverses generacions que viuen juntes. Al seu entendre, la família és el motor de conflictes i de "moments molt bonics" i reconeix que tenia ganes d'expressar "com l'energia i les emocions d'una família es mouen com un tot".

El film s'imprimeix de reivindicacions socials, com el manteniment de l'agricultura enfront al model per explotar les energies renovables, un dilema que qualifica de "complex". Amb tot, considera que el conflicte és una "excusa" per abordar cinematogràficament un model que "està en crisi". En aquest context, Simón fixa la mirada, també, en el feminisme, perquè en el món rural "se'n parla menys". "Segurament, hi ha llocs on encara es perpetuen certs rols que tinc l'esperança que comencin a trencar-se, però és més lent", lamenta.

Càsting amb 9.000 candidats

La tria dels actors que havien de formar l'elenc es va iniciar el 2019, just abans de la pandèmia. L'equip de la pel·lícula va anar a desenes de festes majors del Segrià i el Pla d'Urgell per buscar perfils adequats i els convidaven a participar al càsting, on hi van acabar participant unes 9.000 persones. Com que cap dels intèrprets d''Alcarràs' és de la mateixa família, la directora va haver-ne de crear una de fictícia. Per fer-ho, va reunir a diari i durant prop de tres mesos els actors per "construir rols i relacions versemblants".

Preguntada per la manera com el festival berlinès rebrà la proposta, la directora es mostra optimista basant-se en l'experiència d''Estiu 1993'. "Tant és l'idioma en què parlin els actors, la pel·lícula tracta temes universals. Tothom té una família i del camp hi viuen milers de persones a tot el món".