'Alcarràs', de Carla Simón, commou a la Berlinale

El català amb accent lleidatà va sonar ahir ben alt a la Berlinale amb la projecció a la secció oficial del festival d’Alcarràs, el particular homenatge de Carla Simón a un model de vida familiar basat en l’agricultura, cada dia més amenaçat, que va motivar una gran ovació del públic i bones crítiques dels professionals. La cineasta barcelonina, amb vincles familiars en aquesta localitat del Segrià, no va viatjar sola a la capital alemanya sinó que va desfilar per la catifa vermella juntament amb la majoria de protagonistes del film, actors no professionals fitxats després d’un extens càsting per pobles del pla de Lleida en què van participar unes 9.000 persones de totes les edats. Val a recordar que la cinta es va rodar l’estiu passat en diverses localitzacions del Segrià i el Pla d’Urgell, amb un any de retard per culpa de la pandèmia.

Alcarràs retrata l’últim estiu d’una família dedicada a la recollida del préssec. No hi haurà cap altra collita, ja que el propietari de les terres que van conrear durant dècades les dedicarà ara a un altre negoci més lucratiu: les plaques d’energia solar. “És un dilema o una ironia que així sigui.

L’energia solar és una bona idea, una cosa que el món necessita, però que ara pren als agricultors les seues terres”, va explicar Simón.Com en el seu primer llargmetratge, Estiu 1993, premiat fa cinc anys a la Berlinale, la història parteix d’una experiència personal, la mort del seu padrí. “La marxa de mon padrí, que sempre havia treballat al camp, em va fer posar en relleu el seu llegat i em vaig demanar si realment aquells arbres es quedarien allà per sempre. I la resposta, segurament, és que no”, va reflexionar Simón.

Alcarràs transmet no només la nostàlgia d’aquell últim estiu, entre caixes de préssecs i melmelades i alguna disputa familiar. També s’hi fa present la ràbia de l’agricultor, que veu extingir-se la base de la seua existència.Un dels membres de la família de ficció de la cineasta, Albert Bosch –que interpreta el fill adolescent–, va explicar ahir que “de sobte vaig deixar de treballar al camp deu hores al dia per fer una pel·lícula. I he pogut mostrar com de dura és aquesta feina i com de poc valorada està”.

No va faltar a la cita la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, que va afirmar que Alcarràs i Un año, una noche (la cinta d’Isaki Lacuesta projectada dilluns a la Berlinale) “són dos grans exemples de la qualitat del cine català”.

Melmelada de préssec del Segrià especial per al festival

Alcarràs i la fruita del Segrià no només es van consumir ahir a la gran pantalla sinó que la Berlinale va gaudir d’una edició especial per al festival de melmelada de préssec lleidatana, en una iniciativa promocional impulsada pel Patronat de Promoció Econòmica de la diputació de Lleida i Fruita Blanch. En aquest sentit, el president de la corporació provincial, Joan Talarn, va desitjar a Twitter “molta sort” a Carla Simón i les productores d’Alcarràs –pel·lícula que també ha comptat amb el suport de la Diputació– “i a tant de talent conjurat per explicar la transformació del camp lleidatà”.

Des de l’ajuntament d’Alcarràs també van enviar les “nostres millors vibracions per mirar de convèncer el jurat, que és molt i molt exigent”. Així mateix, el municipi va anunciar que avui retransmetrà la cerimònia de lliurament de premis de la Berlinale a Lo Casino a partir de les 18.30 (catifa roja) i 19.00 (la gala). “Pel que fa a nosaltres, ja heu guanyat, igual com tots els que estimem aquest meravellós poble”, va afegir l’ajuntament.