MÚSICA ENTREVISTA
Quique González: “Tinc ganes de cantar a Lleida, territori gairebé nou”
El cantautor madrileny Quique González, divendres a l'Auditori Enric Granados || Presentarà el seu últim àlbum, 'Sur en el valle'
Quique González es va traslladar fa 17 anys de Madrid a Cantàbria.
Amb una sòlida trajectòria rockera de gairebé 25 anys, el cantautor madrileny Quique González (1973) ha anat mudant l’energia elèctrica dels seus primers discos urbans cap a la música més reposada, acústica, fruit també dels ja 17 anys vivint als Valles Pasiegos de Cantàbria. Un paisatge sonor que es reflecteix en el seu darrer treball discogràfic, Sur en el valle, amb el qual arribarà aquest divendres a l’Auditori Enric Granados de Lleida (21.00 h, 31 €). “Tinc moltes ganes de cantar a Lleida, no serà la primera vegada però m’hauria agradat venir en més ocasions perquè és un territori gairebé nou per a mi”, va assegurar ahir a SEGRE en conversa telefònica.
Abans de passar per la capital del Segrià, actuarà demà al Palau de la Música Catalana, en el marc del festival GuitarBCN. “Barcelona és una plaça important i tocar al Palau és com fer-ho en terra sagrada, probablement el millor escenari possible”, va comentar aquest artista, respectat per la crítica i amb un dels públics més fidels
Demà actuarà al Palau de la Música Catalana, en el marc del festival GuitarBCN
El títol del seu últim disc fa referència al migjorn en el seu territori càntabre d’adopció. “És una mica com la tramuntana, quan bufa té efectes en l’ànim, en les emocions de la gent”, va explicar.
“M’agrada escriure cançons que parlin de mi, són el reflex i la projecció de la meua mateixa vida. Ja fa 17 anys que visc a la muntanya (primer aïllat, ara amb la meua parella i la meua filla) i això es nota en les lletres perquè l’entorn sempre et condiciona i t’afecta les relacions. Ara, als meus temes hi ha més elements de la natura que no pas urbans”, va assenyalar Quique González, aliè ja a uns inicis en els quals el paisatge dels bars i la nit predominaven.
“A la ciutat hi ha moltes distraccions. A la muntanya en canvi estàs molt temps sol i et marca el caràcter introspectiu. Em sol passar que quan vaig a Madrid per qüestions professionals, als tres dies ja em sento fora de joc”, va reconèixer un cantant que es considera “part de la vella escola, dels últims col·leccionistes de vinil”, va concloure.
