Eufòria de veïns i protagonistes amb l'Os d'Or de la Berlinale a 'Alcarràs'

Jornada històrica per a Alcarràs, Ponent i el cine català. La cineasta Carla Simón es va emportar la grossa de la Berlinale amb Alcarràs, una pel·lícula rodada l’estiu passat en escenaris del Segrià i el Pla d’Urgell, que es va convertir en la primera cinta en català (més aviat lleidatà) que s’emporta l’Os d’Or del prestigiós festival alemany.

Les més de dos-centes persones que van omplir la sala principal de Lo Casino d’Alcarràs van aguantar estoicament la retransmissió en una pantalla gegant de la cerimònia de lliurament de premis, en rigorós alemany i anglès, fins que just al final, quan es va decidir el premi a la millor pel·lícula, es va escoltar el nom que tots esperaven. L’eufòria va esclatar entre veïns, autoritats i, sobretot, bona part dels protagonistes de la cinta –sense cap experiència professional–, que acabaven d’arribar a penes uns minuts abans de Berlín, on dimarts van participar al costat de la directora en la presentació d’Alcarràs. Abraçades, crits de joia, salutacions, selfies amb amics i familiars..., i foto final de grup mentre a la pantalla apareixia també emocionada Carla Simón recollint l’Os d’Or (vegeu el desglossament).

Entre els més exultants, Jordi Pujol Dolcet, de Cal Batarri de Soses, el protagonista d’aquesta pel·lícula coral centrada en una família que emprèn l’última collita de préssecs després de diverses generacions dedicades al camp. “L’hem fet en català i l’Os l’hem guanyat tots els pagesos!”, va exclamar. “Espero que amb aquesta pel·lícula ens reconeguin el nostre treball més del que fan avui dia”, va afegir en to reivindicatiu.

Tots van voler recordar l’experiència meravellosa de rodar una pel·lícula, d’Anna Otin, d’Almacelles, a Josep Abad, de la partida de Malgovern a l’Horta de Lleida; d’Albert Bosch, de Puigverd de Lleida, a Xènia Roset, de Torregrossa; de Montse Oró, veïna d’Alcarràs que va recordar especialment que va nàixer a Llardecans, a la més veterana, Antònia Castells, de 87 anys, d’Alcarràs. L’alcalde, Jordi Janés, va afirmar que “la pel·lícula mostra com som; mai podríem pagar la publicitat que això representa per a Alcarràs”.

Carla Simón va assegurar que ja es considera “una filla” del festival

Al recollir el premi, Carla Simón va assegurar que es considera “una filla de la Berlinale”. “Hauríem de venir a viure aquí perquè sempre que venim passa una cosa fantàstica.” Fa cinc anys ja va ser distingida en una secció del festival per la seua òpera prima, Estiu 1993. La cineasta va donar les gràcies als intèrprets, especialment als que actuaven per primera vegada, i a la seua família de Cal Cameta, que conrea préssecs a Alcarràs: “És gràcies a ells i a la meua proximitat amb aquest món que he pogut explicar aquesta història.” Va dedicar l’Os d’Or a les petites famílies d’agricultors que practiquen “aquesta forma de resistència”. A Lo Casino d’Alcarràs, el president de la Diputació o el subdelegat del Govern, entre altres autoritats, no es van perdre la festa. Pedro Sánchez, Pere Aragonès, el ministre Iceta o la consellera Garriga també van felicitar Simón i Alcarràs.