Alcarràs segueix en un somni

Els veïns d’Alcarràs seguien ahir en un somni del qual no es volien despertar i que vivien amb la il·lusió de saber que la pel·lícula de la cineasta Carla Simón i que porta el nom del seu municipi, premiada amb l’Os d’Or de la Berlinale dimecres, va posar aquesta localitat del Baix Segre al mapa del món. “Estem il·lusionats i és un orgull que s’abordi d’una manera tan explícita una manera de viure, treballar i de la lluita diària del sector agrícola en general”, va explicar Engràcia Pelegrí, una veïna.

Després de la concessió del premi a la pel·lícula Alcarràs, molts veïns van destacar la importància de donar a conèixer el dia a dia de la pagesia a nivell internacional. “Ha triomfat el món rural i una manera de viure i ara hem de gaudir-ho al màxim”, va dir Marina Montoy, familiar de la cineasta catalana. Va assegurar que el poble està eufòric, orgullós i revolucionat i tot això gràcies a una pel·lícula “humil que retrata la nostra manera de ser i en accent lleidatà.

Estem molt contents d’això i que la Carla formi part de la nostra família també. Això és molt gran i ho celebrarem amb ella aviat”, va dir. Entre els veïns que ahir continuaven encara eufòrics hi havia Montse Oró, una de les protagonistes del film i que dona vida a Nati, el personatge de la filla del patriarca.

“Alcarràs plasma una realitat: que molts camperols s’atipen de treballar per guanyar dos duros i acaben venent o malvenent els seus productes.” “Visc de la ramaderia i de l’agricultura i aquesta experiència ha estat única i m’ha ajudat a valorar encara més el sector”, va dir.La pressió mediàtica va ser ahir de tal envergadura que la productora de la pel·lícula va decidir reunir la majoria de protagonistes, actors sense experiència professional, i emportar-se’ls d’Alcarràs per evitar situacions d’“angoixa i pressió”. Així es van desplaçar a altres escenaris del Segrià i el Pla d’Urgell per atendre els mitjans d’una manera més calmada. Bellvís, al Pla d’Urgell, va ser un d’aquests emplaçaments i allà es van retrobar els protagonistes i familiars encara emocionats pel que han viscut en les últimes hores arran de la concessió del premi a Berlín.

Josep Abat, veí de la partida de Malgovern a l’Horta de Lleida i de 78 anys, va explicar que l’experiència és “brutal, molt bèstia, i encara sembla que no sigui veritat”. No va poder viatjar dimecres a Berlín però “va ser com si fos allà, al costat dels meus companys i la meua família de rodatge.” Les joves Xènia Roset de Torregrossa i Ainet Jounou de Bellpuig també van atendre els mitjans de comunicació i van gravar entrevistes als carrers de Bellvís per a programes de la televisió.

Fins allà es van presentar joves d’aquesta població per preguntar-los sobre l’experiència i què va ser el que més els va costar del rodatge o el que més els agrado. Totes dos responien com a autèntiques professionals i, acompanyades pels companys de rodatge, explicaven que “estem vivint la millor experiència de la nostra vida”.

També ho va viure així Albert Bosch, veí de Puigverd de Lleida de 18 anys i que encarna el paper de Roger a la pel·lícula. Va assegurar estar en un núvol: “És espectacular el que ens està passant, increïble i arribar fins aquí amb l’Os d’Or costa de digerir perquè ha anat tot molt ràpid”, va dir. Les tietes, dos germanes de Bellvís també amb paper al film, no van perdre l’oportunitat de retrobar-se amb part de l’elenc i disfrutar del moment. “Estem molt orgulloses del treball malgrat ser la primera vegada que interpretàvem un paper i per la repercussió que ha tingut a nivell internacional”, van concloure.