Oriol Dueñas: “Lleida va ser un laboratori de la repressió franquista”

Cap guerra acaba bé, però la Guerra Civil, a Lleida, va acabar pitjor. “La repressió va ser brutal a tot l’Estat i ja no diguem a Catalunya, però a les comarques de Lleida va ser especialment violenta perquè quan van entrar les tropes franquistes encara no s’havia acabat la guerra. Lleida va ser un laboratori per als franquistes.” L’historiador Oriol Dueñas va presentar ahir a la llibreria La Fatal el llibre L’ocupació de Catalunya (Rosa dels Vents), en què revela que a començaments del 1940, gairebé un any després de la caiguda de Lleida, al Seminari de la capital del Segrià (actual seu del Rectorat de de la UdL) hi havia 2.911 homes presos i 153 dones.

I a tota la demarcació, un total de 3.659 presoners. “Són xifres molt elevades tenint en compte la població d’aquell moment, i això que la primera gran purga ja s’havia produït gairebé un any abans”. Al seu llibre, Dueñas explica com l’arribada dels franquistes es va traduir en una “ocupació” que va suposar l’èxode de mig milió de persones cap a la frontera francesa, “on no van ser ben rebudes”, per la qual cosa molts republicans van optar per tornar al cap d’uns mesos “perquè es van creure la pseudoamnistia que va prometre Franco als qui no tinguessin delictes de sang”, encara que després serien depurats i condemnats en consells de guerra

Al Rectorat de la UdL hi havia 2.911 homes presos i 153 dones a començaments del 1940

Dueñas (1977) explica que a casa seua mai es va parlar obertament de la Guerra Civil, només anècdotes. “I potser per això em va interessar com a historiador”, a banda de tenir “una predisposició genètica”, ja que la seua memòria havia conservat intacte el poc que li van transmetre els seus avis. A més, la Guerra Civil “és un tema inesgotable”. Sobretot, des que amb el canvi de segle es van començar a obrir fosses i a recuperar la memòria històrica.

“Han passat més de vuitanta anys i ja no estan amb nosaltres els que van protagonitzar la guerra, només els nens que en tenen records llunyans, però queden arxius per obrir, documents inèdits i històries per explicar.”.