POLÍTICA CULTURAL LLENGUA
El català perd 280.000 parlants habituals
Un informe de la secretaria de Política Lingüística de la Generalitat revela una caiguda en l'ús mitjà de la llengua de 7,4 punts, del 48,5% al 41,1%, en el període del 2003 al 2018
Foto de grup amb els integrants del Pacte Nacional per la Llengua.
La llengua catalana va perdre uns 280.000 parlants entre el 2003 i el 2018, segons es desprèn de l’informe acadèmic que la secretaria de Política Lingüística de la Generalitat va presentar ahir a la primera reunió del Pacte Nacional per la Llengua, un encontre amb representants del Govern, partits polítics i entitats de la llengua (vegeu el desglossament). L’informe estudia la situació demogràfica, demolingüística i jurídica del català, així com el seu ús al sector socioeconòmic, laboral, sanitari i educatiu, en els mitjans de comunicació i en les indústries culturals. D’altra banda, també aborda el català i el repte digital i com assegurar la continuïtat de la comunitat lingüística.
També adverteix d’un retrocés general en l’ús del català: entre el 2003 i el 2018 l’ús mitjà va baixar 7,4 punts percentuals, ja que va passar del 48,5% al 41,1%. Situa entre els grans reptes “la capacitat de gestionar el canvi demogràfic” a Catalunya, que ha rebut 1,5 milions de nous ciutadans en dos dècades, i per a això proposa garantir l’ús del català en els processos de formació professional i ocupacional i revertir la seua baixa presència a les xarxes socials i continguts audiovisuals, consumits principalment pels més joves. Per una altra banda, JuntsxCat i PDeCAT votaran demà al Congrés a favor de l’esmena a la totalitat presentada pel PNB contra la llei de l’audiovisual “per plantejar una recentralització inacceptable” i “envair competències” autonòmiques.
El Govern de la Generalitat va negociar aquesta llei amb Esquerra i va ser aquest acord –que crea un fons per finançar produccions en català, basc i gallec– el que va permetre desbloquejar el sí dels republicans als pressupostos generals de l’Estat del 2022.
Aragonès reclama ampliar consensos per augmentar el seu ús social
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va fer ahir una crida a reforçar els consensos, ampliar-los i establir-ne de nous perquè el català tingui el màxim d’ús social possible. Durant el primer partit del Pacte Nacional per la Llengua d’aquesta legislatura, Aragonès va dir que el consens social i polític s’ha de traduir en polítiques públiques per aconseguir així traçar un full de ruta que sigui “al més ampli possible”.
El cap del Govern va afirmar que és necessari crear i transformar els instruments per poder fer avançar el català després que la seua situació hagi canviat durant els últims quaranta anys.
