PATRIMONI POLÍTICA
Poques esglésies originàries de l'art de la Franja podrien acollir-lo
Experts asseguren que moltes no compleixen els requisits de seguretat
Trasllat el dia 10 de març de l’any d’obres del Museu de Lleida a Barbastre.
El 10 de març vinent farà un any que va acabar el trasllat a l’Aragó de les 111 obres de la Franja que es trobaven al Museu de Lleida, en compliment de la sentència del jutjat de primera instància i instrucció 1 de Barbastre que va ordenar que els béns fossin retornats a les parròquies originàries. La destinació va ser finalment al Museu de Barbastre, on segueixen i d’on no sembla que el govern aragonès tingui intenció de moure-les. Experts asseguren que només al voltant d’un 10% de les 43 parròquies originàries podrien acollir les obres “amb seguretat”.
Tant ells com veïns d’aquests municipis demanen que “almenys” es puguin exposar en espais adequats “més pròxims”, on se’ls doni “valor”. Algunes esglésies com les d’Ardanui o Tresserra estan gairebé enderrocades i altres com Buira o Ballobar no disposen de cap tipus de seguretat que previngui possibles robatoris. Altres com Roda d’Isàvena, Tamarit de Llitera o Saidí sí que podrien acollir exposicions de les obres, però aquestes són una minoria del total.
L’historiador i membre del Centre d’Estudis Ribagorçans-CERIb, Carles Barrull, creu que les obres de la Franja “ja estaven bé al Museu de Lleida” i lamenta que es va voler córrer massa amb el trasllat, ja que la sentència encara no és ferma. Barrull destaca que malgrat que la sentència indica que les beneficiàries de les obres són les parròquies, a la pràctica tot s’ha orientat perquè vagin al Museu de Barbastre. Val a recordar que nou anys abans de la sentència, quan es va inaugurar l’equipament l’any 2010, ja hi havia les vitrines preparades per acollir-les.
L’historiador reconeix que la majoria d’obres no poden tornar a les parròquies d’origen perquè algunes ja ni existeixen. En aquests casos considera que els béns haurien de tornar a les parròquies o als ajuntaments dels quals depenen i obre la porta a crear quatre o cinc seus en municipis pròxims a les parròquies perquè acullin les peces. Aquesta iniciativa suposaria la mateixa inversió que s’ha fet al Museu de Barbastre.
Per la seua part, Josep Messalles, un dels portaveus de l’entitat Moviment Franjolí –que en el seu dia es va posicionar en contra del trasllat de les obres a Barbastre–, va explicar que “els organismes museològics ho troben una aberració” i va lamentar que només es reclamin les obres que provenen de Catalunya.
