“M'espanta el canvi climàtic”

Les diatomees són un dels tipus d’algues més comunes, “gràcies a les quals l’aigua es veu de color blau des de l’espai, per això anomenem la Terra el planeta blau”. L’escriptora lleidatana Núria Perpinyà ha triat el nom d’aquests organismes aquàtics per a la seua nova novel·la, Diatomea (La Magrana) –des de dijous a les llibreries–, “una obra de ciència-ficció, no del gènere en el qual apareixen monstres o extraterrestres, sinó d’una ciència-ficció climàtica”. Quatre anys després del seu anterior llibre, I, de sobte, el paradís, en el qual l’autora parlava d’internet, les xarxes socials i un món interconnectat, la professora de Literatura de la Universitat de Lleida s’estrena en el gènere fantàstic viatjant fins al segle XXIII, quan una societat gairebé perfecta es troba amenaçada per les contínues i devastadores inundacions que assolen la Terra.

Un científic víctima del canvi climàtic proposa una solució radical: suprimir els mars i els núvols. “És una solució absurda, perquè la novel·la no deixa de ser un entreteniment amb una part còmica; també ho era El Gran Dictador, en què Chaplin ridiculitzava Hitler”, comenta. El que no resulta còmic és l’actual emergència climàtica.

“M’espanta el canvi climàtic”, confessa Perpinyà. Per això aquesta novel·la agradarà als lectors amb consciència ecològica, als enamorats del mar i també a aquells preocupats amb les demagògies i els discursos populistes sobre canviar el món. “Tot sembla molt futurista, però són qüestions de plena actualitat”, afirma l’escriptora, establerta actualment a Barcelona, vora el mar que protagonitza la seua nova novel·la.

“La pandèmia de la Covid o la guerra a Ucraïna, situacions impensables fa poc, demostren que en qualsevol moment podem patir episodis que ens semblen de ciència-ficció”, adverteix confirmant aquell clàssic que “la realitat pot superar la ficció”. A Diatomea no ofereix solucions màgiques per al futur del planeta blau. “La història acaba de manera ambigua, deixo que cada lector reflexioni sobre si hi ha esperança o no, deixo que triï el final que més li agradi”, conclou Perpinyà.