CINE CERTAMEN
El film 'Alcarràs' emociona a Màlaga
Carla Simón i els protagonistes lleidatans presenten al festival la pel·lícula guanyadora de la Berlinale || La directora valora que els actors fossin gent de Ponent i amb l'accent català de Lleida
La directora barcelonina Carla Simón ja va sorprendre el 2017 al Festival de Màlaga amb la seua primera pel·lícula, Estiu 1993, que va aconseguir la Biznaga d’Or, i ahir va tornar a enlluernar amb la segona, Alcarràs, amb la qual el febrer passat va guanyar l’Os d’Or a la Berlinale i que va emocionar en la primera projecció en un festival espanyol. “Tot parteix dels meus oncles, que conreen préssecs a Alcarràs, per la qual cosa és un lloc que hem viscut de prop”, va explicar en la roda de premsa prèvia Simón, que sentia “un desig molt fort de retratar-los”. La directora va comentar que “tenia clar que havia de rodar amb gent d’allà, no amb actors professionals”, perquè volia “mantenir el català específic que es parla a la zona” i que es veiés que “un agricultor es mou, puja a un tractor o agafa un préssec d’una manera pròpia”.
Igual com va succeir en el festival berlinès, Simón va desembarcar en el certamen de la Costa del Sol acompanyada de la majoria dels protagonistes lleidatans de la pel·lícula, que van tornar a exercir d’estrelles: des del matrimoni Solé, interpretat per Jordi Pujol Dolcet i Anna Otín; fins als joves Albert Bosch, Xènia Roset i Ainet Jounou; el veterà Josep Abad i altres membres del repartiment com Montse Oró o Berta Pipó. Amb Alcarràs, Simón ha volgut reflectir “la precarietat de l’ofici més vell de la humanitat, l’agricultura”. “És una pena que no ens adonem de la importància de cuidar el petit agricultor perquè és l’única manera de mimar la terra”, va advertir la cineasta.
Sobre el fet de treballar amb actors no professionals, Simón va dir que “el més important és que ells es creguessin les relacions familiars” i va revelar que van llogar una casa a Lleida per treballar-les per parelles i grups. Val a recordar que Lleida viurà la preestrena mundial de la pel·lícula al Teatre de la Llotja el 26 d’abril, tres dies abans de l’estrena comercial a les sales de cine de tot el país.
“M’ha costat creure’m que tot aquest èxit passa de veritat”
Simón va reconèixer que “m’ha costat creure’m l’èxit del film; durant un temps em despertava de nit preguntant-me si tot això estava passant”.
La cineasta va revelar que “després de Berlín semblava que estava tranquil·la, però he dormit fatal aquesta nit” davant dels dubtes per com rebria el públic de Màlaga la pel·lícula. De tota manera, va assegurar que no sent pressió: “En sentia molta després d’Estiu 1993, però amb Alcarràs hem arribat més lluny i no era gens evident perquè és una cinta molt complexa, en la qual hem pres molts riscos.” El film planteja un dilema “lícit”: tradició o canvi. “Jo reivindico l’agricultura en família, malgrat que està desapareixent perquè no és sostenible.”