Teresa Ibars: "Viladot sempre va ser un nen infeliç"

L’arxivera i fa anys que escriptora Teresa Ibars estudia el llegat de Guillem Viladot i d’aquest treball de formiga ha sorgit una biografia tan inclassificable com el mateix biografiat, El silenci de l’angle (Ed. Fonoll). “Pau Minguet, director de la Fundació Viladot, diu que més que un artista multidisciplinari era indisciplinat, i aquesta definició m’agrada molt”, reconeix.

“Als arxius personals trobes moltes estelles que et permeten fer retrats psicològics poc ortodoxos, però molt interessants”. Ibars es va atansar a Viladot amb certa objecció. “No em resultava simpàtic, em semblava un artista estirat, però a través de la meua parella, Xavier Porta, vaig entendre que aquest Viladot excessiu era un personatge que s’havia creat per protegir el nen trist i infeliç que mai no va deixar de ser”.

Escriptor, poeta visual, articulista, farmacèutic, agitador cultural, Viladot va tocar tots els pals, però no ha tingut un centenari oficial. “Em vaig enfadar molt pel menyspreu a la perifèria”, però creu que la polèmica va acabar sent molt viladotiana i ha donat més visibilitat a l’efemèride. Ibars retrata un artista avançat al seu temps que “va abordar la diversitat sexual quan ni tan sols sabíem que existien les sigles LGTBI” i que va convertir Agramunt en un univers literari, Riella.

“I Agramunt ha estat a l’altura i ha cuidat el seu llegat.” El silenci de l’angle. Guillem Viladot o el desfici pel jo es presenta avui al Cafè del Teatre a les 19.00 h amb la presència del president de la Diputació, Joan Talarn; la historiadora i escriptora Antonieta Jarne, l’escriptor i crític d’art Joan Minguet, l’editor Josep Gelonch i l’autora.