LITERATURA NOVEL·LA
“Aquest nou segle és rabiós”
Sebastià Alzamora critica a 'Ràbia' l'agressivitat humana “cada vegada més creixent” || El llibre sorgeix d'una experiència personal obra d'“un malvat”
L’escriptor mallorquí Sebastià Alzamora, divendres a Lleida, on va parlar de la seua nova novel·la.
L’escriptor mallorquí Sebastià Alzamora (1972) va patir fa una mica més de dos anys un episodi que el va omplir de ràbia i impotència: va veure com el seu gos va morir enverinat per “algun malvat, en un acte d’estupidesa espantosa sense cap sentit”. D’aquella experiència va sorgir la idea de Ràbia, la seua nova novel·la, acabada de publicar per Proa, i de la qual va parlar divendres a Lleida amb SEGRE. “No sé escriure amb les emocions en calent, però quan es van refredar vaig pensar en una història que lligués aquest episodi amb altres fets cada vegada més habituals de la vida quotidiana, que tenen a veure amb el deteriorament de la convivència, amb l’agressivitat de molta gent a dirigir-se als altres o entre ells mateixos”, va explicar l’escriptor de Llucmajor.
Al llibre, Alzamora compara aquesta “agressivitat ambiental” cada vegada més creixent amb la ràbia que, de forma irònica, “no afecta la gossa protagonista sinó les persones”. A més, ambienta la novel·la en una illa mediterrània que bateja com Bellavista, en una picada d’ullet a la seua Mallorca natal, la del “turisme massificat de borratxera, que surt cada estiu a les notícies per ser el bressol del bàlconing”. “Podem enorgullir-nos per aquesta aportació mallorquina a la cultura universal”, afegeix amb ironia.
Bellavista també és el nom paradoxal per a “llocs que havien estat preciosos abans que el turisme els destruís per pura cobdícia i afany de diners fàcils”. Alzamora lamenta que “ara estiguem a la perifèria europea, on molta gent acudeix uns dies a desfogar-se amb el lleure més salvatge, sense miraments per als que viuen allà tot l’any”. Un còctel de sentiments que es plasmen a la novel·la i que provoquen en l’escriptor la sensació que “estem en un nou segle rabiós, que va començar amb l’atemptat a les torres de Nova York, va seguir amb les guerres de l’Iraq i l’Afganistan, la crisi econòmica del 2008, els atemptats jihadistes, la pandèmia i ara la guerra dins d’Europa”.
Alzamora adverteix que “el to de la història de Ràbia no és amable, però també hi ha llampecs d’una certa bellesa humana i animal”. Per això, l’autor conclou que “sempre tinc un punt d’esperança en l’ésser humà”.
