Nacho Vegas: «Vaig gestar l'àlbum en una època de solitud»

Demà presenta el seu novè àlbum en solitari, Mundos inmóviles derrumbándose, al Cafè del Teatre. Què podem esperar de la seua actuació? Demà actuo al Cafè del Teatre, que presenta un espai bastant íntim i proper amb el públic. A més, Lleida és una de les ciutats que menys he visitat i tenia moltes ganes d’incloure-la en aquesta gira. A l’escenari presentaré el nou disc, encara que una de les coses que més m’agraden de les gires és posar en comú les noves cançons amb les antigues.

Com es va gestar el nou disc? L’àlbum naix en aquests anys passats i en una època d’especial solitud amb tot el que ha succeït durant la pandèmia. Ha estat un disc una mica difícil de gestar encara que vaig tenir la sort de comptar amb companys que em van ajudar en el procés. Les cançons es nodreixen d’una realitat que em sembla bastant dura i dolorosa però el disc està produït d’una manera “lluminosa”.

De tot el repertori, quina és la cançó que ha estat més especial per a vostè? Totes les cançons són una part de tu i és difícil escollir-ne una. Jo sempre em nodreixo de la realitat en les meues cançons però al final aquesta acaba transformant-se per transmetre una veritat emocional. Hi ha vegades en què la distància entre les dos parts és mínima i això em va passar amb Ramoncín, cançó a la qual tinc un afecte especial perquè parla d’una realitat molt concreta.

Cada vegada més les plataformes s’imposen en molts sectors. Com han influït en la música? La situació no deixa de ser diferent del que hi havia abans, només canvien els actors. Malgrat que l’streaming em sembla una idea meravellosa, les plataformes han muntat un negoci sense comptar amb els músics. Abans les bandes tenien un mínim marge de negociació, ara no n’hi ha cap, entregues la teua música i les plataformes decideixen el que paguen. Als músics ens falta unir-nos i exigir els nostres drets davant aquest tipus d’empreses.