“La llegenda de Sant Jordi oculta fets reals”

L’escriptor i historiador lleidatà Jordi Nogués (Artesa de Segre, 1968) sempre té al cap una frase: “Darrere de tota llegenda hi ha fets reals.” El lema ha marcat el seu últim llibre, La rosa i la creu (Rosa dels Vents), en el qual s’ha submergit darrere les pistes històriques de la llegenda catalana de Sant Jordi al Montblanc del segle XIV. “N’he trobat algunes que m’han conduït a una conclusió: la d’una noble segrestada i un cavaller que va acudir a rescatar-la”, explica aquest escriptor de novel·la històrica, un gènere amb no gaire bona fama entre els seus col·legues acadèmics. Nogués es defensa: “Molts companys historiadors ens critiquen dient que ens estem carregant la Història.

Però jo crec que al 90% dels lectors els resulta molt pesat llegir llibres d’Història i, suposo, no tots els autors de novel·la històrica descriuen els fets amb la pulcritud amb què jo provo d’abordar-los a les meues obres”. Establert des d’adolescent en terres tarragonines –ara fa uns anys que viu a Valls–, Nogués manté els seus llaços amb la seua Lleida natal. De fet, durant més d’una dècada va ser el director del Parc Temàtic de l’Oli a les Borges Blanques.

“Tinc idees per a una novel·la ambientada a Ponent, però ara tinc la mirada posada en Tarragona, sobretot la vinculada al món romà”, revela. Després de debutar fa una dècada amb obres de fantasia històrica, el 2016 va saltar a la novel·la històrica amb Colosseum (ambientada en l’Imperi romà) i va seguir el 2019 amb Naumaquia (amb gladiadors de protagonistes). De tornada a Catalunya, el 2019 va publicar L’espasa i la llavor, en la qual va reviure la fundació i la construcció del monestir de Poblet al segle XII.

Ara, a La rosa i la creu revela “la veritat oculta darrere de la llegenda de Sant Jordi” i aprofita també per recrear la vida al Montblanc de la Catalunya Nova del XIV, amb el rerefons de la guerra entre Pere el Cruel i Enric de Trastàmara.