Carla Simón, directora d''Alcarràs': "El cine espanyol no està tan bé com diuen, per a res"
Un fotograma de la pel·lícula 'Alcarràs', dirigida per Carla Simón.
La directora Carla Simón, que preestrena aquest dimarts a Lleida –estrena en sales el divendres 29 d’abril– la seua pel·lícula 'Alcarràs', guanyadora de l’Os d’Or de la Berlinale, considera que el cine espanyol "no està tan bé per a res" malgrat els èxits recents en forma de guardons o les últimes nominacions als Oscar. "Per a mi hi ha una cosa molt reveladora que és que aquesta pel·lícula és una coproducció, no està feta només amb diners espanyols, perquè amb diners espanyols no arribàvem. I el mateix passa amb una altra pel·lícula que estava en competició a la Berlinale, la d’Isaki Lacuesta", ha recordat en una entrevista amb Europa Press la cineasta.
"Quan coincidim allà els dos dèiem que, realment, quan s’inverteix en pressupost i es poden dur a terme les idees que un té al cap, les pel·lícules arriben més lluny. Ens oblidem que les pel·lícules costen diners, estem molt acostumats a treballar en precari i a renunciar com a directors a que es pugui fer alguna cosa per falta de aquests diners", ha lamentat.
Simón ha reiterat que, en cas de no haver comptat amb aquesta coproducció, cap de les dos pel·lícula espanyoles a la secció oficial de Berlín –'Alcarràs' i 'Un año, una noche’– hauria estat allà. "És una reflexió a fer: estan sortint moltes pel·lícules espanyoles acostumades a treballar amb pressupostos petits. Però, on arribaríem si realment tinguéssim més diners per fer-les sense renúncies?", ha qüestionat.
La cineasta va coincidir amb Pedro Almodóvar en el seu retorn de Los Angeles, després de la gala dels Oscar, i va aprofitar per dir al realitzador manxec "el molt que l’admirava". "Parlem molt breument, no ens havíem creuat mai i em va dir que tenia moltes ganes de veure la pel·lícula. És fort que algú com ell deixi tanta empremta a tot un país, però també en els cineastes: per a mi va ser molt important 'Todo sobre mi madre'", ha indicat.
L’autora d''Estiu 1993' afirma que la seua pel·lícula és "una reflexió sobre la tradició i el canvi", tant per a la família com un model d’agricultura. "Però mentre que amb l’agricultura no ho soc tant, perquè no hi ha un relleu generacional no per falta de vocació sinó per diners, sí veig motius per ser optimista amb el futur de la família", ha assenyalat. "Potser aquesta manera de viure tots al mateix lloc que mostro a la pel·lícula es veu cada vegada menys, però entendre la família com un refugi sí és alguna cosa a reivindicar i ho visc així. I més després d’una pandèmia i amb la cultura espanyola que tenim", ha comentat amb humor la cineasta catalana.
ACTORS NO PROFESSIONALS I DIALECTE
A 'Alcarràs', Simón mostra la història d’una família agricultora en el municipi homònim lleidatà, la qual es veu obligada a deixar les terres que porten treballant anys a causa de la decisió del propietari de apostar per un altre negoci. La pel·lícula està rodada amb actors no professionals i en un dialecte específic de la zona. "Sento que ara mateix aquest model de transició és menys sostenible que abans, han de produir molt i no els dona. És un problema que aquestes terres siguin abandonades per aquesta gent, perquè quan has de deixar la terra en herència la cuides d’una manera, però quan ets una empresa, l’explotes i és molt diferent", ha apuntat.
EL FUTUR DE L’AGRICULTURA
La pel·lícula ha coincidit amb l’auge de les protestes dels agricultors espanyols, que l’últim mes van arribar a paralitzar la cadena i assolir rellevància. Per a Simón, això "no és casualitat ni coincidència", ja que "porten molt temps protestant sense que se’ls escolti". "Només un de cada 100 agricultors amb qui parles té discursos positius sobre això del futur. Et poses a parlar amb agricultors d’economia i al·lucines amb el que saben, perquè els afecta, també de la globalització. Això porta allà des de fa molt temps", ha alertat.
Un dels problemes als quals apunta la directora és el de saber el preu del producte. "No està regulat el preu i ells poden conrear sense saber quant val el quilo de préssec fins mig any després de recollir-lo. És difícil tenir un negoci familiar així i tot depèn dels preus de les empreses grans", ha lamentat.
